Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat

Ja podeu consultar el treball d’Abelard Saragossà «Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat», publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

El treball mostra les reflexions de Saragossà al voltant del poemari Joc de dos, de Rosa Roig, i mostra que partint del model lingüístic dels setanta i els huitanta, l’autora lliga l’idioma a les persones de l’entorn i dignifica la llengua viva. Per mitjà d’exemples extrets del poemari, Saragossà sosté que Roig actua críticament davant del model aprés en la llengua escrita. El resultat és un model lingüístic arrelat i ben orientat, una llengua digna, natural, aplicable a l’oralitat.

Anuncis

Objectiu bàsic (i quasi únic): «Unitat de la llengua»

objectiu-unitat-llengua

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball «Objectiu bàsic (i quasi únic): “Unitat de la llengua”», d’Abelard Saragossà, un article amb voluntat autocrítica en què Saragossà contrasta la concepció del valencianisme social dels anys trenta amb la que ha predominat en la segona mitat del segle XX.
Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar altres treballs del número 2 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

Una «Aula» plena de racionalitat i de molta satisfacció

ressenya-abelard-aula4_19-6-15

Abelard Saragossà

El darrer número d’una revista pensada sobretot per als docents de valencià comença per un article que, segons un docent històric (Enric Ferrer Solivares), hauria de ser conegut i practicat en els departaments de valencià: «Els pronoms febles: com s’ensenyen i com deuen ensenyar-se». L’autor (un jove prometedor, Alexandre Ordaz) mostra que un tema tan temible per als professors i sobretot per als estudiants, es pot explicar d’una forma clara i sistemàtica. També ensenya que els usos fonamentals de pronoms que no existixen en castellà (en i ho) són perfectes en el valencià popular. Contra la por davant de la lingüística i la desconfiança en el valencià, una dutxa de racionalitat i de satisfacció. Recomane als professors de valencià la lectura tranquil·la i reflexiva del treball.

El segon estudi és molt diferent. Un autor que està renovant i ennoblint la història de la literatura valenciana, Antoni López Quiles, s’encara a u dels escriptors que més bé deu haver conegut i dominat la llengua: Roís de Corella. En un estudi molt detallat («Lo temps de la tribulació»), mostra com l’escriptor clàssic valencià sospesava cada paraula que escrivia i, pel seu compromís cívic, modernitzava el model lingüístic: una lliçó per als valencians actuals.

El tercer estudi tracta un tema d’actualitat: ¿quins són els objectius teòrics, socials i ètics que haurien de buscar les gramàtiques de les acadèmies? No són pocs els qui diuen que la normativa seria externa a l’ètica (¡i a la societat!), com si hi haguera res fora de l’ètica. A més, el treball ho aplica a la gramàtica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de manera que els lectors començaran a saber, sempre fonamentant-se en argumentacions, quines característiques definixen la GNV (2006). De fet, l’article conté un programa per a analitzar eixa gramàtica.

¿Es poden fer dos lectures oposades de la gramàtica d’Enric Valor? Josep Saborit analitza quina interpretació és coherent, la de Maria Conca o la d’Abelard Saragossà. Seguim davant de treballs actuals i útils, afirmació aplicable a l’article cinqué: «¿Com s’ensenya el valencià? La perspectiva d’una alumna castellanoparlant», de Carmen Barcos. Apareixen dos maneres molt diferents d’actuar, una negativa, rectificadora i frustrant; l’altra, identificadora, formativa, humanista i potenciadora de la personalitat valenciana.

La resta de la revista conté una nota sobre «Manuel Sanchis Guarner en el record», d’Eugeni Reig; un estudi de Ramon Córdoba Caro sobre la poesia de Marc Granell per a facilitar el treball en els instituts; una ressenya detallada i reflexiva d’Anselm Bodoque sobre el llibre La política lingüística al País Valencià, de Susanna Pardines i Nathalie Torres; i un estudi de com apareix el valencià i el valencianisme en el Manual de sociolingüística de Toni Mollà. Crec que no exagere si dic que ens trobem davant d’una revista que no solament és amena, útil, formativa i aplicable a la realitat per als docents de valencià, sinó encara per a les bases del valencianisme. Disseny, de Manuel Boix: extraordinari.

Ressenya publicada en el Suplemento Posdata de Levante-EMV el 19 de juny del 2015

Aula de Lletres Valencianes 4, vista per Josep Palomero

palomero2

Josep Palomero

El professor Abelard Saragossà encapçala un projecte consistent a revisar alguns hàbits lingüístics poc encertats o francament millorables, pel que fa a la transmissió escolar i acadèmica d’un model de llengua que, per mor del salt precipitat de la societat encalmada dels seixanta a les convulsions posteriors, no va adoptar sempre les millors solucions. Benvingudes siguen, com a conseqüència, les reflexions que trobem en cada número anual d’Aula de Lletres Valencianes –i, des del 2011, ja en van quatre–.

En el cas que ens ocupa, tenim un parell d’estudis sobre ensenyança: dels pronoms febles i del valencià en general; un estudi parcial sobre Roís de Corella; una reflexió sobre ètica i ciència en la normativa del valencià, més unes evocacions sobre els mestres Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor; un estudi sobre la poesia de Marc Granell i finalment quatre ressenyes, sobre llibres de Susanna Pardines, Toni Mollà, Rafael Roca i Josep Gifreu. La fina maquetació de la revista aporta un valor afegir a la qualitat i oportunitat dels treballs, que omplin un buit molt interessant.

Ressenya publicada en el Periódico Mediterráneo el 3 de maig del 2015

S’acosta la Jornada

Cartell VI Jornada

Cartell VI Jornada

Com sabeu, Taula de Filologia Valenciana som una associació formada per docents d’institut i d’escola, tècnics lingüístics, escriptors i professors d’universitat, entre altres, que té com a objectiu fomentar la investigació i la publicació de treballs sobre la pedagogia de la llengua i la literatura valencianes, la normativa lingüística i l’ús social de la llengua.

Cada any celebrem la Jornada sobre el valencià, una cita en què professionals dels diversos àmbits dits exposen els seus treballs al públic per mitjà de comunicacions breus. La revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, publicada per la Institució Alfons el Magnànim, és el resultat del treball dels investigadors, de la qual estem ben orgullosos.

El dia gran de Taula serà el dissabte 25 d’octubre, en Betxí (la Plana Baixa). Convidem a tots els interessats en la llengua i la literatura valencianes a acudir a la cita. Si feu clic en este enllaç podreu consultar el programa definitiu de la Jornada: parlarem del nou número de la nostra revista, del diccionari de l’Acadèmia, d’accentuació, de poesia valenciana, de pronoms, del «lo neutre», i de molts altres temes que vos interessen.

Recordeu que teniu l’opció d’inscriure-vos a la Jornada, cosa que permet reservar un certificat d’assistència i informar-nos si assistireu al nostre dinar de germanor.

El dissabte 25 d’octubre, tots a Betxí.

Es publica un nou número de la revista Aula de Lletres Valencianes

aula-lletres-3 còpia

Portada de la revista, obra de Manuel Boix

La Institució Alfons el Magnànim acaba de publicar el número 3 (any 2013) de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, la publicació de l’associació Taula de Filologia Valenciana; un volum de 350 pàgines de treballs sobre llengua, literatura i societat valencianes, estructurat en cinc parts:

Part primera. Estudis:

  • «L’ús de valencià: mirada al present i al futur. Reflexions per a un valenciasme transversal i majoritari», d’Abelard Saragossà.
  • «L’antic alt estil. Escorihuela i la dignificació en el segle XVIII», d’Antoni López Quiles.
  • «Els verbs tocar i cridar com a sinònims de telefonar», de Josep Lluís Navarro Peiró.
  • «Les normatives de les llengües lliures i en les dominades. El cas valencià», de J. Leonardo Giménez i Jordi Giménez Ferrer.

Part segona. Documents, experiències, propostes i informes:

  • «Guanyem el pati. Els nostres jocs populars a l’aula», de Francesc Gisbert i Muñoz.
  • «Noves tècniques, velles cultures. Una nova manera de transmetre consciència. L’experiència de la instal·lació expositiva: comarques valencianes: diàlegs amb el territori», de Vicent Artur Moreno.

Part tercera. Crítica literària:

  • «Rafa Arnal i La Solsida», de Jesús Huguet.
  • «Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat», d’Abelard Saragossà.

Part quarta. Ressenyes:

  • «La política lingüística al País Valencià. Ressenya de Bodoque (2009)», de Vicent Tasa.
  • «La lluita per la normalitat intel·lectual de les falles. Ressenya del llibre de Gil-Manuel Hernàndez i Martí, Foc de falla, articles pel al combat festiu. València, Obrapropia, 2011», de Jesús I. Català Gorgues.
  • «La transmissió familiar del valencià», de Josep Palomero.
  • «Vicent Josep Escartí. From renaissance to renaissanmce. (Re)creating valencian culture (15th-19th C.). Santa Bárbara: Publications EHumanista, 2012, 316 p.» de Carles Fenollosa Laguarda.
  • «Josep Ballester (Ed.) (2012) Sobre l’horrible perill de la lectura. València: Perifèric Edicions. 267 pàgines», de Joaquim López Río.

Part cinquena. Documents i parlaments de la III i IV Jornada sobre el valencià.

Podeu adquirir el nou número d’Aula per només 9 euros en qualsevol de les llibreries de la Generalitat –LliG– d’Alacant (Casa de les bruixes, passeig Doctor Gadea 10), Castelló de la Plana (Casa dels Caragols, carrer Major 78) i València (Centre Cultural de la Beneficiència, carrer Corona 36; o bé carrer Avellanes 14) o en la vostra llibreria habitual. També ho podeu fer per internet, des de les pàgines web de LliG i de Sendra Marco.