Rafa Arnal i «La solsida»

solsida

Ja podeu consultar les reflexions de Jesús Huguet sobre la novel·la La solsida, de Rafa Arnal, publicades en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

La solsida apareix en la novel·lística valenciana com una mena de recordatori d’un temps bèl·lic i, posteriorment, obscur les conseqüències del qual encara sofrim. Però contemplar la novel·la de Rafa Arnal només des de la vessant historicista pot dur-nos a una simplificació empobridora. Tant l’apartat lingüístic, amb ús de l’idioma proper, desenfadat i eficaç exponent de la parla popular, com el recurs a la documentació i memòria oral ens permeten endinsar-nos en un relat que és exponent de la psique d’uns personatges, recordatori d’uns esdeveniments i idees (anarquisme, el món dels tramvies, la vivència dels pobletans pròxims a la gran ciutat, …) i corol·lari d’un món que malgrat silenciat de forma poruga i egoista és tan nostre com les mitologies més enaltides.

Anuncis

Paraules del Vocabulari de cruïlla incorporades en el diccionari valencià

Vocabulari_de_cruïlla

Article de Felip Gumbau Morera publicat originalment en La Calamanda.

El Vocabulari de cruïlla és una obra del tortosí Joan S. Beltran i Cavaller publicada en dos volums per Onada Edicions l’any 2010 i té com a subtítol «Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal». Tal com diu al principi de la presentació, «té l’objectiu de recordar ‒o fer conèixer‒ i de recuperar l’ús de tot un seguit de mots molt nostres, que havien estat d’ús general a la nostra àrea dialectal i que, en els darrers cinquanta anys, han sofert una reculada notable, especialment entre el sector de població més jove». Sense anar més lluny, l’altre dia em sorprenia perquè ben pocs dels meus alumnes vinarossencs de 2n d’ESO coneixen la paraula capçó, per posar un cas recent. Seguint amb l’obra, al final de la presentació, Beltran declara que l’objectiu del treball, reflectit en el subtítol, és «situar en el context de la llengua formal tot un seguit de mots corrents en el dialecte tortosí», i ho fa documentant les paraules meritòriament amb una selecció de textos ben diversos.

Va ser quan va aparéixer el Diccionari normatiu valencià, publicat en xarxa per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al febrer del 2014, quan, furgnat furgant, per curiositat i defecte professional, vaig tindre l’agradable sorpresa de trobar reflectides paraules que no arreplegava el diccionari català de referència, el de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), com és el cas del nom garrames, cosa que sempre m’ha dolgut. Llavors vaig tindre una pensada: repassar el Vocabulari de cruïlla i mirar si el diccionari de l’Acadèmia (DA) arreplegava paraules de les nostres terres, i la veritat és que la sorpresa va ser molt agradable. És per això que vull compartir esta llista de paraules del Maestrat, les Terres de l’Ebre i el Matarranya que apareixen al diccionari valencià per fer honors a la tasca de Joan S. Beltran i Cavaller, per reconéixer les virtuts del diccionari de l’Acadèmia i, sobretot, per recordar, fer conéixer i recuperar paraules tan nostres. Vos oferixc els mots per orde alfabètic acompanyats de la definició i, si escau, d’algun exemple.

Continua llegint

Aula de Lletres Valencianes 4, vista per Josep Palomero

palomero2

Josep Palomero

El professor Abelard Saragossà encapçala un projecte consistent a revisar alguns hàbits lingüístics poc encertats o francament millorables, pel que fa a la transmissió escolar i acadèmica d’un model de llengua que, per mor del salt precipitat de la societat encalmada dels seixanta a les convulsions posteriors, no va adoptar sempre les millors solucions. Benvingudes siguen, com a conseqüència, les reflexions que trobem en cada número anual d’Aula de Lletres Valencianes –i, des del 2011, ja en van quatre–.

En el cas que ens ocupa, tenim un parell d’estudis sobre ensenyança: dels pronoms febles i del valencià en general; un estudi parcial sobre Roís de Corella; una reflexió sobre ètica i ciència en la normativa del valencià, més unes evocacions sobre els mestres Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor; un estudi sobre la poesia de Marc Granell i finalment quatre ressenyes, sobre llibres de Susanna Pardines, Toni Mollà, Rafael Roca i Josep Gifreu. La fina maquetació de la revista aporta un valor afegir a la qualitat i oportunitat dels treballs, que omplin un buit molt interessant.

Ressenya publicada en el Periódico Mediterráneo el 3 de maig del 2015

«El valencià de sempre» d’Eugeni S. Reig, ressenya de Josep Palomero

palomero2

Josep Palomero

Fa uns anys, Eugeni S. Reig va publicar dos edicions (1997, 2005) del seu magnífic primer llibre ‘El valencià en perill d’extinció’, que ha servit per a promoure la reflexió dels usuaris del valencià sobre determinats aspectes de la nostra llengua. Ara, ampliada i millorada, ha tret la segona part d’aquell treball. Reig manté també la publicació digital ‘Infomigjorn’, en què arreplega els articles, les reflexions i els comentaris de més profit sobre el valencià-català. És, per tant, una persona bolcada en l’estudi i en la promoció del valencià que ha fet aportacions molt originals i meritòries, amb què ha despertat consciències i ha aclarit vicis i errors, sobretot pel que respecta a la fraseologia, una part consistent de la llengua que, en el nostre cas, com en el d’altres llengües, s’ha empobrit notablement en les darreres dècades com a conseqüència de la modernització de la societat. També en això, l’aportació de Reig és molt d’agrair, per més que no siga fàcil introduir-la de nou en una joventut formada en altres paràmetres i que ni tan sols compta amb una televisió i una ràdio generalistes en la llengua del seu país.

Ressenya publicada en el Periódico Mediterráneo el 3 de maig del 2015