Es presenta «El valencianisme lingüístic» en la ciutat de València

A. Saragossà, J. Manent i À. Calpe

El passat dijous 21 de juny tingué lloc en el Museu de la Ciutat de València la presentació del llibre El valencianisme lingüístic, que analitza la relació dels valencianismes amb la codificació del valencià. A més de l’autor, Abelard Saragossà, intervingueren en l’acte Àngel Calpe, també acadèmic de l’AVL, i Jordi Manent, subdirector de la Revista de Catalunya i redactor del pròleg.

Jordi Manent qualificà el llibre de Saragossà de «dur i valent» per les crítiques constructives als criteris lingüístics de l’actual Direcció de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM). Per a entendre la situació actual, Manent dibuixà la trajectòria de la normativa del valencià en el segle passat. En eixe sentit, opinà que l’absència d’una Mancomunitat de València va minvar el pes de les propostes i esmenes valencianes a les Normes de Castelló, que no van ser escoltades pels catalans, i posà com a exemple el pare Lluís Fullana, que no tingué el paper d’interlocutor que Fabra ostentava en Catalunya. Manent va ser crític amb el model lingüístic i les propostes nacionals posteriors de Joan Fuster i afirmà que «les polítiques pancatalanistes arrosseguen minories i no pas majories», i que hui «vivim els residus del cànon lingüístic fusterià». Finalment, lamentà l’absència d’un model lingüístic propi acceptat per una majoria dels valencians, i qualificà de negativa la mescla de models que hi ha hui en les diferents editorials i revistes valencianes.

Abelard Saragossà agraí a Jordi Manent la solidaritat amb els valencians que demostra en el pròleg i, tot seguit, esbossà el contingut del llibre: un repàs als models lingüístics valencians des del segle XX fins hui (Renaixença, República, postguerra, anys 80 i 90, tasca actual de l’AVL), amb una atenció especial al model de llengua de la DGPLGM. Saragossà destacà que Xavier Casp i Joan Fuster s’apartaren durant el franquisme del model de llengua de la República, que era pròxim a la llengua viva, per a acostar-se al noucentisme català, ignorant la tasca de la gramàtica de Sanchis Guarner, que advocava per un model pensat per a la comunicació pública i no només per a la literatura. El president de Taula de Filologia Valenciana destacà que un dels objectius de l’AVL era precisament solucionar les deficiències del fusterianisme pel que fa a la llengua. Va ser crític amb el Bloc Nacionalista Valencià, el qual, segons Saragossà, estigué en els inicis al costat de l’Acadèmia, però ara supedita el valencià a la política tolerant les ingerències de la DGPLGM en el model lingüístic propugnat per la institució normativa.

Per la seua banda, Àngel Calpe qualificà Abelard Saragossà com a gramàtic competent que revisa críticament tòpics i llocs comuns del valencianisme en matèria de normativa lingüística. L’acadèmic constatà que la temptació de fer un ús polític de la llengua és encara massa forta: per una banda, lamentà l’actitud d’aquells que consideren el valencià una llengua «aldeana» i intenten fer creure que la posició hegemònica del castellà està en perill; per l’altra, criticà les actuacions de la DGPLGM que, segons Calpe, defén i respecta públicament l’Acadèmia però que en la pràctica tracta d’impedir l’ús de les formes lingüístiques prioritàries de l’entitat normativa a través de publicacions com els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat i de legislació menor, amb l’objectiu de tornar al model lingüístic dels anys 80. Sobre l’AVL, reconegué que li falta assertivitat i divulgació dels seus documents normatius.

Vejau la gravació de la presentació, cortesia de l’editorial Àrbena:

• Primera part
• Segona part

Crònica de la IX Jornada

El passat 28 d’octubre tingué lloc en Silla (l’Horta de València) la IX Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura) ús social i normativa. Enguany, Noèlia Alguacil i Mònica Richart guanyaren els premis Joaquim Garcia Girona i Jordi Valor, respectivament.

Entregats els premis, es va procedir a la presentació d’un manual de llengua, l’Apte +, d’Àrbena Edicions, a càrrec de Vicent Satorres, director del projecte, i de l’autor del llibre, Lluís Mesa. Satorres va destacar que els manuals havien aplicat des del principi el model lingüístic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En la mateixa direcció, Mesa subratllà que havien procurat que els lectors es sentiren còmodes treballant el llibre, de manera que no hi haguera trencament amb el valencià viu del carrer.

Lluís Mesa i l’Apte, nivell C1

En acabant, el cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’AVL, Josep Lacreu, va fer una presentació de Pren la paraula, un recull d’articles que ha anat publicant en el seu blog del Levante, i que ara pren forma de llibre gràcies a l’editorial Àrbena. L’autor destacà la necessitat de despenalitzar certes solucions lingüístiques que, gràcies a l’Acadèmia, hui dia són totalment normatives. En l’exposició, va fer reflexions molt interessants sobre el model lingüístic dels huitanta, així com sobre el pacte polític que permeté crear l’Acadèmia per a donar estabilitat al valencià. Contra les previsions pessimistes que hi havien en el període de la creació de la institució normativa, digué que tant la Gramàtica normativa valenciana com el Diccionari normatiu valencià havien sigut un èxit. U dels factors que ho ha permés és que, dins de l’AVL, un sector no s’ha imposat a l’altre, sinó que han arribat a acords.

Presentació de Pren la paraula

Tot seguit es presentaren els treballs premiats. El de Noèlia Alguacil és un estudi comparatiu de les dificultats i estratègies d’aprenentatge de llengües de l’alumnat monolingüe i bilingüe valencià. Partint de la situació lingüística d’un centre de Puçol, va tractar de descobrir per què la competència dels alumnes valencians en una segona llengua és menor que en altres comunitats autònomes bilingues. Per la seua banda, el treball de Mònica Richart és una experiència de foment lector en l’aula de valencià del centre Carles Salvador de València. L’autora es preguntava el perquè del poc hàbit lector dels alumnes de valencià, que no identificaven saber valencià amb el fet de llegir habitualment en esta llengua, i es limitaven a estudiar gramàtica. Així, dissenyà un pla lector per a motivar els alumnes a fer un aprenentatge significatiu de la competència lingüística, i ara comprova els efectes d’eixe pla en el seu treball.

Intervenció de Mònica Richart

Després d’un descans, varen començar les altres comunicacions a la Jornada.

El tècnic lingüístic Jesús Leonardo Giménez exposà un treball sobre la reforma ortogràfica duta a terme per l’Institut d’Estudis Catalans en 2016, que reduí el nombre d’accents diacrítics. Giménez criticà el que considera un criteri exclusivament quantitatiu per part de l’IEC; argumentà que la majoria dels accents diacrítics són poc útils i defengué que, llevat d’alguns casos, haurien de ser potestatius. Per últim, va animar l’AVL i l’IEC a coordinar-se davant de les reformes.

El professor de la UJI Alexandre X. Ordaz exposà la seua anàlisi del model lingüístic de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Ordaz, que havia fet esmenes lingüístiques a l’esborrany del manual de llibre d’estil de la Corporació durant el període de participació facilitat per l’entitat, comentà en la seua intervenció les propostes que havien sigut incorporades en la versió final. També recordà el paper de l’AVL com a ens prescriptiu i no consultiu, i digué que hauria d’haver sigut el punt de partida del model lingüístic de la radiotelevisió. Així, argumentà que l’Acadèmia ha quedat en una situació compromesa davant dels criteris adoptats per la CVMC. A més, criticà que en l’apartat lingüístic referent al portal web i les xarxes socials de la Corporació no s’haguera incorporat cap esmena i es pretenguera usar una llengua hipotèticament elevada que diferix dels criteris adoptats per a la llengua oral.

La comunicació d’Aina Serra es titulava «Els mitjans de comunicació audiovisuals valencians: un nou repte». L’autora reflexionà sobre els objectius del llibre d’estil d’un mitjà de comunicació, il·lustrà amb exemples quin és el model d’À Punt, i generà un debat interessant després de les aportacions que havia aportat Alexandre Ordaz.

Serra, Ordaz, Giménez i Pura Santacreu

La taula redona d’enguany, moderada pel tècnic de cultura Benja Doménech, estigué dedicada al teatre i l’escola i comptà amb la participació dels dramaturgs Rodolf Sirera i Paco Romeu; el director de l’ESAD Leopoldo Aranda i el director de l’escola de teatre de Silla, Ramon Moreno.

Aranda, Sirera, Romeu, Moreno i Doménech

Benja Doménech il·lustrà la importància del teatre en l’escola a través de la seua vivència com a alumne d’un professor que ensenyava teatre en l’escola franquista. Rodolf Sirera explicà la seua experiència com a docent, que en els anys noranta li serví per a publicar el seu llibre Teatre a l’escola, obra que assentà una base per als tallers de teatre. Paco Romeu contà els seus inicis com a autor de teatre i defengué l’ensenyança del teatre des de la premissa que «el teatre comença quan acaba el text» i la idea que el teatre no és una cosa donada als alumnes, sinó una cosa per fer. Leopoldo Aranda recalcà la importància que el teatre estiga present en el currículum educatiu, i destacà el paper de l’AVEC (Associació Valenciana d’Expressió i Comunicació) i el postgrau de teatre de la UV; també dividí dos períodes d’ensenyança de teatre, la dramatització en edats primerenques (cos, veu, emocions…) i el taller de teatre pròpiament dit, i defengué que ambdós ajuden a crear persones psicològicament més madures. Ramon Moreno afirmà que el teatre necessita més espectadors i un públic més format, que cal «teatralitzar» els xiquets i fer-los pujar a un escenari el més prompte possible; també reivindicà la implantació de la pràctica del teatre en l’ensenyança i la seua presència en la societat en general, per ser una activitat és imprescindible per a viure i que aporta valors expressius, culturals i ètics.

 

Taula aporta millores al llibre d’estil de la CVMC

El passat 25 de juliol, Taula de Filologia Valenciana va presentar a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació una sèrie d’esmenes i propostes a l’esborrany del seu llibre d’estil, en resposta al requeriment que la CVMC havia fet en l’apartat Transparència de la seua pàgina web, el qual animava les organitzacions de la societat civil i les institucions públiques i privades a fer aportacions al document.

La proposta de TFV consistix en el replantejament d’aspectes lingüístics que considera que divergixen de les propostes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de les d’altres materials de referència, com ara el Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià. A grans trets, TFV incidix sobre el fet que en l’esborrany es releguen als registres informals algunes formes que no tenen esta consideració per al gruix dels parlants i que són d’ús habitual en els mitjans de comunicació, a més de perfectament normatives. Per exemple, recorda que són adequats en qualsevol registre els substantius coneiximent, creiximent o naiximent o les formes verbals veem, veent, caent, caem o vullc; assenyala que el pronom jo i l’adverbi ja s’han de pronunciar amb i semiconsonàntica; recomana distingir la pronunciació de b i v, aconsella usar la preposició per a amb valor de finalitat, i recorda que també són normatives les formes plenes dels pronoms me, te, se, ne davant de verb (me pareix).

TFV valora positivament l’oportunitat de fer aportacions al futur llibre d’estil de la CVMC i espera que siguen tingudes en compte en el marc, d’altra banda, d’un llibre d’estil que a grans trets coincidix amb les propostes de l’AVL i de la mateixa TFV.

Els «Criteris» de la DGPL i les lleis valencianes

Abelard Saragossà

En relació a la llengua pròpia, el Govern valencià actual és diferent de l’anterior. La majoria de membres l’usen regularment en les intervencions públiques; estan potenciant-la en l’escola i en la societat; han elaborat una disposició sobre usos institucionals; recuperaran RTVV. En eixe marc, hauria de ser positiu que la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) haja editat Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (23-11-2016), encara que això depén del contingut del llibre. En este article, comentaré a qui és aplicable i com s’ha elaborat. Em fonamentaré en un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

«Les normes de l’AVL han de ser respectades per totes les institucions públiques valencianes»

Les normes de l’Acadèmia (institució estatutària) han de ser respectades per totes les institucions públiques valencianes. En canvi, la DGPL (integrada en la Conselleria d’Educació) és un òrgan de quart nivell. Quant als Criteris, tenen un rang legal baix (són una resolució administrativa). Només són aplicables al Consell i les conselleries. Queden fora les altres institucions estatutàries, els ajuntaments, les diputacions, les universitats i l’Administració de l’Estat.

Els Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística contravenen a l’AVL

Els nous Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat elaborats per la Direcció General de Política Lingüística (consultables ací) contravenen a la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Això és el que es desprén de l’informe que ha publicat la institució normativa en la seua pàgina web, i que podeu consultar ací.

En un clar toc d’atenció als redactors d’eixos Criteris, l’AVL els suggeria «la conveniència que revisen algunes de les solucions fixades en els Criteris lingüístics que ens han remés a fi d’adequar-los a les recomanacions de l’Acadèmia» i afirmava que és desitjable que els criteris lingüístics no depenguen de «les vel·leïtats personals de cada redactor o les preferències del partit que governe en cada moment».

L’informe és el preceptiu que emet la institució per a tota norma legal relacionada amb la llengua, en este cas, per a la proposta enviada a l’AVL per part la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme el passat mes d’agost. Ara que s’ha fet públic, es fa evident que els suggeriments de l’Acadèmia no varen ser tinguts en compte.

«El valencià és fàcil». Entrevista amb Leo Giménez

Entrevista amb Leo Giménez, publicada en Levante-EMV, el 4 de juny del 2016

“L’AVL s’ha vist menyspreada per sectors essencialistes”
El columnista de Levante-EMV i tècnic lingüístic Leo Giménez recopila els seus articles sobre el valencià al seu nou llibre El valencià és fàcil.

RUBÉN SEBASTIÁN. Alzira

La setmana passada es va presentar públicament el llibre El valencià és fàcil, de Leo Giménez, tècnic lingüístic de l’Ajuntament d’Alzira i columnista setmanal de la secció “Qüestió de llengua” de la pàgina “Panorama” de Levante-EMV. Ha sigut editat per Reclam Editorial, amb el patrocini de la Mancomunitat de la Ribera Alta i la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira. El llibre el constituïx la recopilació de les mencionades columnes setmanals, que l’autor publica en la pàgina dita d’este rotatiu, des de març del 2011 fins a novembre del 2015.

Conversem amb Leo Giménez perquè ens explique els arguments del llibre.

Per què cal recomanar El valencià és fàcil?

–Els 214 articles que conté són un compendi, amb ànim divulgatiu, d’unes quantes idees centrals que considere interessants o útils per a l’ús normal del valencià: exposició i aclariments de dubtes lingüístics; reivindicació de l’ús i del valor de centenars de paraules i expressions genuïnament valencianes, marginades durant molt de temps del model culte; alerta contra les interferències i calcs innecessaris, procedents del castellà i altres llengües; comentaris i avisos respecte a traduccions automàtiques defectuoses, sense revisió, que de vegades canvien el sentit o produïxen hilaritat; divulgació de les admissions normatives de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; i també suport a inclusions normatives comunicatives i modernes. El llibre també conté anàlisis de normes incoherents i crítiques a molts aspectes de la normativa lingüística. I tot en un to sorneguer i irònic, almenys ho intente, perquè crec que l’humor és un bon recurs didàctic.

Presentació d’Aula de Lletres 5

El pròxim diumenge, 24 d’abril, tindrà lloc la presentació d’Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, a les 19:30 hores en la sala 2 del Museu de Ciències Naturals (Jardins del Real) en el marc de la Fira del Llibre de València. L’assistència és lliure per a qualsevol persona interessada en la llengua i la literatura valencianes.

Aula és el resultat de l’activitat de l’associació Taula de Filologia Valenciana, i està publicada per la Institució Alfons el Magnànim. El número 5 inclou els treballs següents:

PART PRIMERA. Estudis.

• «El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat». Albelard Saragossà.
• «Les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià». Felip Gumbau Morera.
• «Estudi de les formes un i u en l’obra de Fabra». Ana Sastre Gadea.

PART SEGONA. Documents, experiències, propostes i informes.

• «Reflexions al voltant del valencià a l’escola». Joaquim López Río.
• «¿Com podem millorar l’ensenyament del valencià? Reflexions, experiències i propostes». Taula de Filologia Valenciana, Vicent Moreno Montañés, Rosa Ribes, Juli Fenollar i Francesc Company.
• «El valencià a l’escola pública de la Vall d’Albaida (la tasca dels ensenyants contra la indiferència dels governants)». Joan Olivares.
• «El teatre com a experiència pedagògica i eina de coneixement personal». Susanna Sebastià Escrig.
• «Els arxius com a recurs didàctic per a l’ensenyament del valencià». Vicent Terol i Reig.

PART TERCERA. Crítica literària.

• «Objectius i condicions dels treballs d’anàlisi literària». Taula de Filologia Valenciana.
• «Les rutes literàries com a eina d’animació a la lectura». Francesc Gisbert i Muñoz.

PART QUARTA. Ressenyes.

• «Per a una anàlisi del valencianisme. Aportacions de Mas (2008)». Abelard Saragossà.

Consulteu altres números de la revista Aula de Lletres Valencianes

Abelard Saragossà, acadèmic de l’AVL

Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, ha sigut elegit acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La nostra associació vol donar-li l’enhorabona per l’elecció, que reconeix la seua trajectòria i la seua vàlua com a estudiós i persona compromesa amb el valencià. Taula vol acompanyar-lo amb força per a encarar este nou repte.

Recordem que Abelard Saragossà és professor de la Universitat de València i autor prolífic en estudis gramaticals. Algunes de les seues obres són Gramàtica Valenciana raonada i popular, El valencià del futur o Reivindicació del valencià: una contribució. Al llarg dels seus treballs, Saragossà ha procurat aplicar el mètode de la ciència de manera entenedora per a resoldre problemes lingüístics i afavorir un model de llengua assimilable i practicable pels parlants. És, per tant, un defensor de l’acostament del valencià popular a la llengua culta i de l’autoestima dels valencians per la nostra llengua. El nostre president s’ha destacat també per defendre la superació de les divisions entre valencians per motius lingüístics i l’aproximació entre els diferents sectors del valencianisme cultural. Amb estos principis, Abelard Saragossà fundà en 2009 Taula de Filologia Valenciana.

Des de Taula, reiterem la nostra alegria i l’enhorabona a Saragossà i a l’Acadèmia.

VII Jornada: participació i inscripció

Taula de Filologia Valenciana convoca la «VII Jornada sobre el valencià Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», que enguany tindrà lloc el 21 de novembre en l’Aula Magna de la Universitat de València. Llegiu atentament la informació que trobareu ací si voleu participar-hi amb un treball lingüístic o bé fer la inscripció a l’acte com a assistent.

Es publica «El valencià de sempre», d’Eugeni S. Reig

Eugeni S. Reig, u dels membres fundadors de la nostra associació, acaba de publicar El valencià de sempre, una arreplega de paraules i locucions valencianes que, segons l’autor, estan en perill de desaparéixer. L’obra, que publica Edicions Bromera, és una versió actualitzada i ampliada de Valencià en perill d’extinció, que Reig autoedità en 1999.

El valencià de sempre és un treball ingent, de quasi nou-centes pàgines, que inclou totes les entrades de la segona edició de Valencià en perill d’extinció, el contingut de Lèxic valencià d’ahir i de hui (fins ara inèdit), i 440 entrades noves. És destacable que la majoria d’entrades inclouen exemples literaris d’autors reconeguts.

Es tracta d’una obra de contingut didàctic apta per a professors i alumnes de valencià, que poa del valencià popular.