Els «Criteris» de la DGPL i les lleis valencianes

abelard_saragossa

Abelard Saragossà

En relació a la llengua pròpia, el Govern valencià actual és diferent de l’anterior. La majoria de membres l’usen regularment en les intervencions públiques; estan potenciant-la en l’escola i en la societat; han elaborat una disposició sobre usos institucionals; recuperaran RTVV. En eixe marc, hauria de ser positiu que la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) haja editat Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (23-11-2016), encara que això depén del contingut del llibre. En este article, comentaré a qui és aplicable i com s’ha elaborat. Em fonamentaré en un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

«Les normes de l’AVL han de ser respectades per totes les institucions públiques valencianes»

Les normes de l’Acadèmia (institució estatutària) han de ser respectades per totes les institucions públiques valencianes. En canvi, la DGPL (integrada en la Conselleria d’Educació) és un òrgan de quart nivell. Quant als Criteris, tenen un rang legal baix (són una resolució administrativa). Només són aplicables al Consell i les conselleries. Queden fora les altres institucions estatutàries, els ajuntaments, les diputacions, les universitats i l’Administració de l’Estat.

Continua llegint

Els Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística contravenen a l’AVL

criteris

Els nous Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat elaborats per la Direcció General de Política Lingüística (consultables ací) contravenen a la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Això és el que es desprén de l’informe que ha publicat la institució normativa en la seua pàgina web, i que podeu consultar ací.

En un clar toc d’atenció als redactors d’eixos Criteris, l’AVL els suggeria «la conveniència que revisen algunes de les solucions fixades en els Criteris lingüístics que ens han remés a fi d’adequar-los a les recomanacions de l’Acadèmia» i afirmava que és desitjable que els criteris lingüístics no depenguen de «les vel·leïtats personals de cada redactor o les preferències del partit que governe en cada moment».

L’informe és el preceptiu que emet la institució per a tota norma legal relacionada amb la llengua, en este cas, per a la proposta enviada a l’AVL per part la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme el passat mes d’agost. Ara que s’ha fet públic, es fa evident que els suggeriments de l’Acadèmia no varen ser tinguts en compte.

«El valencià és fàcil». Entrevista amb Leo Giménez

Leo-Gimenez

Entrevista amb Leo Giménez, publicada en Levante-EMV, el 4 de juny del 2016

“L’AVL s’ha vist menyspreada per sectors essencialistes”
El columnista de Levante-EMV i tècnic lingüístic Leo Giménez recopila els seus articles sobre el valencià al seu nou llibre El valencià és fàcil.

RUBÉN SEBASTIÁN. Alzira

La setmana passada es va presentar públicament el llibre El valencià és fàcil, de Leo Giménez, tècnic lingüístic de l’Ajuntament d’Alzira i columnista setmanal de la secció “Qüestió de llengua” de la pàgina “Panorama” de Levante-EMV. Ha sigut editat per Reclam Editorial, amb el patrocini de la Mancomunitat de la Ribera Alta i la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira. El llibre el constituïx la recopilació de les mencionades columnes setmanals, que l’autor publica en la pàgina dita d’este rotatiu, des de març del 2011 fins a novembre del 2015.

Conversem amb Leo Giménez perquè ens explique els arguments del llibre.

Per què cal recomanar El valencià és fàcil?

–Els 214 articles que conté són un compendi, amb ànim divulgatiu, d’unes quantes idees centrals que considere interessants o útils per a l’ús normal del valencià: exposició i aclariments de dubtes lingüístics; reivindicació de l’ús i del valor de centenars de paraules i expressions genuïnament valencianes, marginades durant molt de temps del model culte; alerta contra les interferències i calcs innecessaris, procedents del castellà i altres llengües; comentaris i avisos respecte a traduccions automàtiques defectuoses, sense revisió, que de vegades canvien el sentit o produïxen hilaritat; divulgació de les admissions normatives de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; i també suport a inclusions normatives comunicatives i modernes. El llibre també conté anàlisis de normes incoherents i crítiques a molts aspectes de la normativa lingüística. I tot en un to sorneguer i irònic, almenys ho intente, perquè crec que l’humor és un bon recurs didàctic.

Continua llegint

Presentació d’Aula de Lletres 5

Aula-de-lletres-valencianes

El pròxim diumenge, 24 d’abril, tindrà lloc la presentació d’Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, a les 19:30 hores en la sala 2 del Museu de Ciències Naturals (Jardins del Real) en el marc de la Fira del Llibre de València. L’assistència és lliure per a qualsevol persona interessada en la llengua i la literatura valencianes.

Aula és el resultat de l’activitat de l’associació Taula de Filologia Valenciana, i està publicada per la Institució Alfons el Magnànim. El número 5 inclou els treballs següents:

PART PRIMERA. Estudis.

  • «El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat». Albelard Saragossà.
  • «Les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià». Felip Gumbau Morera.
  • «Estudi de les formes un i u en l’obra de Fabra». Ana Sastre Gadea.

PART SEGONA. Documents, experiències, propostes i informes.

  • «Reflexions al voltant del valencià a l’escola». Joaquim López Río.
  • «¿Com podem millorar l’ensenyament del valencià? Reflexions, experiències i propostes». Taula de Filologia Valenciana, Vicent Moreno Montañés, Rosa Ribes, Juli Fenollar i Francesc Company.
  • «El valencià a l’escola pública de la Vall d’Albaida (la tasca dels ensenyants contra la indiferència dels governants)». Joan Olivares.
  • «El teatre com a experiència pedagògica i eina de coneixement personal». Susanna Sebastià Escrig.
  • «Els arxius com a recurs didàctic per a l’ensenyament del valencià». Vicent Terol i Reig.

PART TERCERA. Crítica literària.

  • «Objectius i condicions dels treballs d’anàlisi literària». Taula de Filologia Valenciana.
  • «Les rutes literàries com a eina d’animació a la lectura». Francesc Gisbert i Muñoz.

PART QUARTA. Ressenyes.

  • «Per a una anàlisi del valencianisme. Aportacions de Mas (2008)». Abelard Saragossà.

Consulteu altres números de la revista Aula de Lletres Valencianes

Abelard Saragossà, acadèmic de l’AVL

saragossa_aula3

Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, ha sigut elegit acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La nostra associació vol donar-li l’enhorabona per l’elecció, que reconeix la seua trajectòria i la seua vàlua com a estudiós i persona compromesa amb el valencià. Taula vol acompanyar-lo amb força per a encarar este nou repte.

Recordem que Abelard Saragossà és professor de la Universitat de València i autor prolífic en estudis gramaticals. Algunes de les seues obres són Gramàtica Valenciana raonada i popular, El valencià del futur o Reivindicació del valencià: una contribució. Al llarg dels seus treballs, Saragossà ha procurat aplicar el mètode de la ciència de manera entenedora per a resoldre problemes lingüístics i afavorir un model de llengua assimilable i practicable pels parlants. És, per tant, un defensor de l’acostament del valencià popular a la llengua culta i de l’autoestima dels valencians per la nostra llengua. El nostre president s’ha destacat també per defendre la superació de les divisions entre valencians per motius lingüístics i l’aproximació entre els diferents sectors del valencianisme cultural. Amb estos principis, Abelard Saragossà fundà en 2009 Taula de Filologia Valenciana.

Des de Taula, reiterem la nostra alegria i l’enhorabona a Saragossà i a l’Acadèmia.

Es publica «El valencià de sempre», d’Eugeni S. Reig

El valencià de sempre

Eugeni S. Reig, u dels membres fundadors de la nostra associació, acaba de publicar El valencià de sempre, una arreplega de paraules i locucions valencianes que, segons l’autor, estan en perill de desaparéixer. L’obra, que publica Edicions Bromera, és una versió actualitzada i ampliada de Valencià en perill d’extinció, que Reig autoedità en 1999.

El valencià de sempre és un treball ingent, de quasi nou-centes pàgines, que inclou totes les entrades de la segona edició de Valencià en perill d’extinció, el contingut de Lèxic valencià d’ahir i de hui (fins ara inèdit), i 440 entrades noves. És destacable que la majoria d’entrades inclouen exemples literaris d’autors reconeguts.

Es tracta d’una obra de contingut didàctic apta per a professors i alumnes de valencià, que poa del valencià popular.

Conferència del professor Abelard Saragossà

saragossa-torrent

El president de TFV i professor de la UV Abelard Saragossà féu ahir una conferència titulada «El valencià del futur. Confiança, satisfacció i identitat» com a convidat en el Foro d’Opinió de Torrent. Davant d’una cinquantena d’assistents, Saragossà reflexionà sobre la relació entre llengua oral i llengua escrita i esbossà un recorregut pel model lingüístic des dels orígens del valencià fins als nostres dies. En primer lloc, constatà la desvinculació de la nostra llengua amb l’occità. Tot seguit, explicà que els autors valencians del segle XV, com ara Joanot Martorell o Sor Isabel de Villena, «modernitzaren el model lingüístic». Més avant, tractà de desfer el mite de la decadència dels segles XVI i XVII i defengué que durant el XVIII i el XIX el valencià patí pocs canvis gramaticals. Del segle passat, Saragossà reivindicà els treballs lingüístics de Josep Giner i Manuel Sanchis Guarner que, al seu parer, han sigut poc tinguts en compte. Finalment, el professor entroncà la labor realista dels escriptors del XV amb les necessitats del model lingüístic valencià actual, expressant la necessitat que els lingüistes valencians i l’AVL eviten actituds elitistes i conformen un model identificador, assimilable i practicable en la comunicació pública.

Es publica un nou número de la revista Aula de Lletres Valencianes

aula-lletres-3 còpia

Portada de la revista, obra de Manuel Boix

La Institució Alfons el Magnànim acaba de publicar el número 3 (any 2013) de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, la publicació de l’associació Taula de Filologia Valenciana; un volum de 350 pàgines de treballs sobre llengua, literatura i societat valencianes, estructurat en cinc parts:

Part primera. Estudis:

  • «L’ús de valencià: mirada al present i al futur. Reflexions per a un valenciasme transversal i majoritari», d’Abelard Saragossà.
  • «L’antic alt estil. Escorihuela i la dignificació en el segle XVIII», d’Antoni López Quiles.
  • «Els verbs tocar i cridar com a sinònims de telefonar», de Josep Lluís Navarro Peiró.
  • «Les normatives de les llengües lliures i en les dominades. El cas valencià», de J. Leonardo Giménez i Jordi Giménez Ferrer.

Part segona. Documents, experiències, propostes i informes:

  • «Guanyem el pati. Els nostres jocs populars a l’aula», de Francesc Gisbert i Muñoz.
  • «Noves tècniques, velles cultures. Una nova manera de transmetre consciència. L’experiència de la instal·lació expositiva: comarques valencianes: diàlegs amb el territori», de Vicent Artur Moreno.

Part tercera. Crítica literària:

  • «Rafa Arnal i La Solsida», de Jesús Huguet.
  • «Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat», d’Abelard Saragossà.

Part quarta. Ressenyes:

  • «La política lingüística al País Valencià. Ressenya de Bodoque (2009)», de Vicent Tasa.
  • «La lluita per la normalitat intel·lectual de les falles. Ressenya del llibre de Gil-Manuel Hernàndez i Martí, Foc de falla, articles pel al combat festiu. València, Obrapropia, 2011», de Jesús I. Català Gorgues.
  • «La transmissió familiar del valencià», de Josep Palomero.
  • «Vicent Josep Escartí. From renaissance to renaissanmce. (Re)creating valencian culture (15th-19th C.). Santa Bárbara: Publications EHumanista, 2012, 316 p.» de Carles Fenollosa Laguarda.
  • «Josep Ballester (Ed.) (2012) Sobre l’horrible perill de la lectura. València: Perifèric Edicions. 267 pàgines», de Joaquim López Río.

Part cinquena. Documents i parlaments de la III i IV Jornada sobre el valencià.

Podeu adquirir el nou número d’Aula per només 9 euros en qualsevol de les llibreries de la Generalitat –LliG– d’Alacant (Casa de les bruixes, passeig Doctor Gadea 10), Castelló de la Plana (Casa dels Caragols, carrer Major 78) i València (Centre Cultural de la Beneficiència, carrer Corona 36; o bé carrer Avellanes 14) o en la vostra llibreria habitual. També ho podeu fer per internet, des de les pàgines web de LliG i de Sendra Marco.