Models i resultats dels exàmens de la JQCV

leo-gimenez-gimenez

Leo Giménez Giménez*

Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix que no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.

A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a eradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:

Continua llegint

«El valencià és fàcil». Entrevista amb Leo Giménez

Leo-Gimenez

Entrevista amb Leo Giménez, publicada en Levante-EMV, el 4 de juny del 2016

“L’AVL s’ha vist menyspreada per sectors essencialistes”
El columnista de Levante-EMV i tècnic lingüístic Leo Giménez recopila els seus articles sobre el valencià al seu nou llibre El valencià és fàcil.

RUBÉN SEBASTIÁN. Alzira

La setmana passada es va presentar públicament el llibre El valencià és fàcil, de Leo Giménez, tècnic lingüístic de l’Ajuntament d’Alzira i columnista setmanal de la secció “Qüestió de llengua” de la pàgina “Panorama” de Levante-EMV. Ha sigut editat per Reclam Editorial, amb el patrocini de la Mancomunitat de la Ribera Alta i la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira. El llibre el constituïx la recopilació de les mencionades columnes setmanals, que l’autor publica en la pàgina dita d’este rotatiu, des de març del 2011 fins a novembre del 2015.

Conversem amb Leo Giménez perquè ens explique els arguments del llibre.

Per què cal recomanar El valencià és fàcil?

–Els 214 articles que conté són un compendi, amb ànim divulgatiu, d’unes quantes idees centrals que considere interessants o útils per a l’ús normal del valencià: exposició i aclariments de dubtes lingüístics; reivindicació de l’ús i del valor de centenars de paraules i expressions genuïnament valencianes, marginades durant molt de temps del model culte; alerta contra les interferències i calcs innecessaris, procedents del castellà i altres llengües; comentaris i avisos respecte a traduccions automàtiques defectuoses, sense revisió, que de vegades canvien el sentit o produïxen hilaritat; divulgació de les admissions normatives de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; i també suport a inclusions normatives comunicatives i modernes. El llibre també conté anàlisis de normes incoherents i crítiques a molts aspectes de la normativa lingüística. I tot en un to sorneguer i irònic, almenys ho intente, perquè crec que l’humor és un bon recurs didàctic.

Continua llegint

Les normatives en les llengües lliures i en les dominades. El cas valencià

normatives-lliures-boix

Ja podeu consultar en la nostra pàgina el treball «Les normatives en les llengües lliures i en les dominades. El cas valencià», de J. Leonardo Giménez i Jordi Giménez Ferrer, publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

L’article constata que les normatives de les llengües dominades han de recórrer a mitjans diferents de les llengües que tenen el suport de l’estat (o estats) en què viuen (§1.1). Les normes elaborades durant la segona mitat del segle xx per autors valencians han tingut poc en compte que una de les condicions per a la recuperació és que siguen assumides i practicades pels valencians (§1.2). L’article comenta els intents de millorar la normativa (desplegats a partir dels noranta) i els obstacles amb què topen (§1.3). Una part de les causes que expliquen les deficiències valencianes provenen d’un elitisme desplegat en Catalunya a principis del segle xx, el qual també ha incidit negativament en el model lingüistic català (§2.1). En eixe marc, l’escrit descriu les aportacions d’un autor català, Albert Pla Nualart (§2). Els mitjans de comunicació oral són els que més han qüestionat el model, mentres que els llibres escolars han sigut més conservadors (§3.1). Recorrent al comerç, l’article observa que, a més vinculació social, més qüestionament (§3.2). El treball acaba recuperant el començament. Durant la segona mitat del segle xx, el fet d’actuar tenint poc en compte la situació sociolingüística ha generat efectes negatius en la recuperació del valencià i en la política valenciana, de manera que cal substituir el centralisme i l’elitisme pels principis lingüístics que aplicava el valencianisme durant el primer terç del segle xx, més identificat amb la societat valenciana real (§4).