Els exàmens de valencià i les homologacions

Leo Giménez, president del Cercle Isabel de Villena

La prova de l’examen C1, antic Mitjà, de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, realitzat el dissabte 9 de juny, ha provocat «Una onada de queixes contra la complexitat del nou examen», segons recollia Levante-EMV. Les protestes van en augment. Molts i moltes dels i les examinands van eixir de l’examen verdaderament angoixats per la complexitat i dificultat innecessària de la prova. Tenen tota la raó, però no és sols que l’examen fóra excessivament complicat i dificultós, que ho era, sinó que, com els últims temps, però corregit i augmentat, no pareixia una prova avaluadora de coneixements de valencià, sinó que, en alguns exercicis, semblaven proves de sudoku ben complicades. Hem pogut vore jóvens valencianooients des del claustre matern i valencianoparlants des que digueren «vullc ma», i a altres examinands ben preparats, verdaderament preocupats per això. Molts, amb tots els estudis fets en línia en valencià. El director general de Política Lingüística atribuïx les queixes al canvi del paradigma de l’examen, però nega que els seus continguts no s’adapten al nivell C1, del Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües (MCER).

«Pren la paraula», un llibre clarificador

Ressenya de Jesús Leonardo Giménez publicada originalment en Posdata (Levante-EMV) el dissabte 21 d’octubre de 2017

Josep Lacreu és un dels lingüistes que més contribuïxen a acostar norma i parla. La seua obra, a més de ser molt instructiva i didàctica, és representativa de la posada en valor del valencià de sempre i alhora de l’aperturisme necessari per a assolir un model de llengua modern, comunicatiu i rigorós normativament. En eixes línies motivadores s’inscriu el seu llibre, de recent publicació, Pren la paraula (ed. Àrbena, 2017), recopilació d’articles publicats, entre els mesos de juny de 2016 i març de 2017, en el blog del mateix nom i autor contingut en el web d’este mateix diari, Levante-EMV.

El llibre, de 203 pàgines, consta de 42 articles, dividits en quatre apartats temàtics: “Qüestions de llengua”, “Fonètica, fonologia i ortografia”, “Morfologia i sintaxi” i “Lèxic i semàntica”, on exposa amb arguments ben fonamentats diferents qüestions i aclariments lingüístics de gran utilitat per als usuaris d’esta llengua.

Crònica de la IX Jornada

El passat 28 d’octubre tingué lloc en Silla (l’Horta de València) la IX Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura) ús social i normativa. Enguany, Noèlia Alguacil i Mònica Richart guanyaren els premis Joaquim Garcia Girona i Jordi Valor, respectivament.

Entregats els premis, es va procedir a la presentació d’un manual de llengua, l’Apte +, d’Àrbena Edicions, a càrrec de Vicent Satorres, director del projecte, i de l’autor del llibre, Lluís Mesa. Satorres va destacar que els manuals havien aplicat des del principi el model lingüístic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En la mateixa direcció, Mesa subratllà que havien procurat que els lectors es sentiren còmodes treballant el llibre, de manera que no hi haguera trencament amb el valencià viu del carrer.

Lluís Mesa i l’Apte, nivell C1

En acabant, el cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’AVL, Josep Lacreu, va fer una presentació de Pren la paraula, un recull d’articles que ha anat publicant en el seu blog del Levante, i que ara pren forma de llibre gràcies a l’editorial Àrbena. L’autor destacà la necessitat de despenalitzar certes solucions lingüístiques que, gràcies a l’Acadèmia, hui dia són totalment normatives. En l’exposició, va fer reflexions molt interessants sobre el model lingüístic dels huitanta, així com sobre el pacte polític que permeté crear l’Acadèmia per a donar estabilitat al valencià. Contra les previsions pessimistes que hi havien en el període de la creació de la institució normativa, digué que tant la Gramàtica normativa valenciana com el Diccionari normatiu valencià havien sigut un èxit. U dels factors que ho ha permés és que, dins de l’AVL, un sector no s’ha imposat a l’altre, sinó que han arribat a acords.

Presentació de Pren la paraula

Tot seguit es presentaren els treballs premiats. El de Noèlia Alguacil és un estudi comparatiu de les dificultats i estratègies d’aprenentatge de llengües de l’alumnat monolingüe i bilingüe valencià. Partint de la situació lingüística d’un centre de Puçol, va tractar de descobrir per què la competència dels alumnes valencians en una segona llengua és menor que en altres comunitats autònomes bilingues. Per la seua banda, el treball de Mònica Richart és una experiència de foment lector en l’aula de valencià del centre Carles Salvador de València. L’autora es preguntava el perquè del poc hàbit lector dels alumnes de valencià, que no identificaven saber valencià amb el fet de llegir habitualment en esta llengua, i es limitaven a estudiar gramàtica. Així, dissenyà un pla lector per a motivar els alumnes a fer un aprenentatge significatiu de la competència lingüística, i ara comprova els efectes d’eixe pla en el seu treball.

Intervenció de Mònica Richart

Després d’un descans, varen començar les altres comunicacions a la Jornada.

El tècnic lingüístic Jesús Leonardo Giménez exposà un treball sobre la reforma ortogràfica duta a terme per l’Institut d’Estudis Catalans en 2016, que reduí el nombre d’accents diacrítics. Giménez criticà el que considera un criteri exclusivament quantitatiu per part de l’IEC; argumentà que la majoria dels accents diacrítics són poc útils i defengué que, llevat d’alguns casos, haurien de ser potestatius. Per últim, va animar l’AVL i l’IEC a coordinar-se davant de les reformes.

El professor de la UJI Alexandre X. Ordaz exposà la seua anàlisi del model lingüístic de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Ordaz, que havia fet esmenes lingüístiques a l’esborrany del manual de llibre d’estil de la Corporació durant el període de participació facilitat per l’entitat, comentà en la seua intervenció les propostes que havien sigut incorporades en la versió final. També recordà el paper de l’AVL com a ens prescriptiu i no consultiu, i digué que hauria d’haver sigut el punt de partida del model lingüístic de la radiotelevisió. Així, argumentà que l’Acadèmia ha quedat en una situació compromesa davant dels criteris adoptats per la CVMC. A més, criticà que en l’apartat lingüístic referent al portal web i les xarxes socials de la Corporació no s’haguera incorporat cap esmena i es pretenguera usar una llengua hipotèticament elevada que diferix dels criteris adoptats per a la llengua oral.

La comunicació d’Aina Serra es titulava «Els mitjans de comunicació audiovisuals valencians: un nou repte». L’autora reflexionà sobre els objectius del llibre d’estil d’un mitjà de comunicació, il·lustrà amb exemples quin és el model d’À Punt, i generà un debat interessant després de les aportacions que havia aportat Alexandre Ordaz.

Serra, Ordaz, Giménez i Pura Santacreu

La taula redona d’enguany, moderada pel tècnic de cultura Benja Doménech, estigué dedicada al teatre i l’escola i comptà amb la participació dels dramaturgs Rodolf Sirera i Paco Romeu; el director de l’ESAD Leopoldo Aranda i el director de l’escola de teatre de Silla, Ramon Moreno.

Aranda, Sirera, Romeu, Moreno i Doménech

Benja Doménech il·lustrà la importància del teatre en l’escola a través de la seua vivència com a alumne d’un professor que ensenyava teatre en l’escola franquista. Rodolf Sirera explicà la seua experiència com a docent, que en els anys noranta li serví per a publicar el seu llibre Teatre a l’escola, obra que assentà una base per als tallers de teatre. Paco Romeu contà els seus inicis com a autor de teatre i defengué l’ensenyança del teatre des de la premissa que «el teatre comença quan acaba el text» i la idea que el teatre no és una cosa donada als alumnes, sinó una cosa per fer. Leopoldo Aranda recalcà la importància que el teatre estiga present en el currículum educatiu, i destacà el paper de l’AVEC (Associació Valenciana d’Expressió i Comunicació) i el postgrau de teatre de la UV; també dividí dos períodes d’ensenyança de teatre, la dramatització en edats primerenques (cos, veu, emocions…) i el taller de teatre pròpiament dit, i defengué que ambdós ajuden a crear persones psicològicament més madures. Ramon Moreno afirmà que el teatre necessita més espectadors i un públic més format, que cal «teatralitzar» els xiquets i fer-los pujar a un escenari el més prompte possible; també reivindicà la implantació de la pràctica del teatre en l’ensenyança i la seua presència en la societat en general, per ser una activitat és imprescindible per a viure i que aporta valors expressius, culturals i ètics.

 

La llengua d’Àpunt

J. Leonardo Giménez, tècnic lingüístic

La pròxima posada en funcionament de la nova radiotelevisió valenciana, Àpunt, és molt important per al futur (i present) d’esta llengua. La clausura de l’extinta RTVV va ser un colp molt fort contra el valencià, a pesar de la manifestament millorable qualitat dels seus programes i la notòria manipulació informativa que la caracteritzava. De la nova, esperem millores en tot o en quasi tot, i especialment, una radiotelevisió en valencià. El castellà té canals i mitjans en abundància, i no cal patiments per la seua pervivència, disfruta de bona salut. La nostra necessita suport, carinyo i bons aliments. Però no tot en la desapareguda cadena radiotelevisiva valenciana era roín.

Marginar paraules valencianes homogeneïtza el valencià?

Leo Giménez, tècnic lingüístic

El passat dia 16 d’este mes, Levante-EMV duia una notícia procedent d’un comunicat de la conselleria competent en Política Lingüística que deia: “El Consell defén l’ús formal d’un valencià homogeni”. La nota informativa feia referència als Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, impulsats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, i a les crítiques a estos, contingudes en tres articles del professor de la Universitat de València i vocal de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Abelard Saragossà, publicats en este mateix diari. Crítiques que compartisc. Què s’entén per “valencià homogeni?

Models i resultats dels exàmens de la JQCV

Leo Giménez Giménez*

Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix que no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.

A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a eradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:

«El valencià és fàcil». Entrevista amb Leo Giménez

Entrevista amb Leo Giménez, publicada en Levante-EMV, el 4 de juny del 2016

“L’AVL s’ha vist menyspreada per sectors essencialistes”
El columnista de Levante-EMV i tècnic lingüístic Leo Giménez recopila els seus articles sobre el valencià al seu nou llibre El valencià és fàcil.

RUBÉN SEBASTIÁN. Alzira

La setmana passada es va presentar públicament el llibre El valencià és fàcil, de Leo Giménez, tècnic lingüístic de l’Ajuntament d’Alzira i columnista setmanal de la secció “Qüestió de llengua” de la pàgina “Panorama” de Levante-EMV. Ha sigut editat per Reclam Editorial, amb el patrocini de la Mancomunitat de la Ribera Alta i la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira. El llibre el constituïx la recopilació de les mencionades columnes setmanals, que l’autor publica en la pàgina dita d’este rotatiu, des de març del 2011 fins a novembre del 2015.

Conversem amb Leo Giménez perquè ens explique els arguments del llibre.

Per què cal recomanar El valencià és fàcil?

–Els 214 articles que conté són un compendi, amb ànim divulgatiu, d’unes quantes idees centrals que considere interessants o útils per a l’ús normal del valencià: exposició i aclariments de dubtes lingüístics; reivindicació de l’ús i del valor de centenars de paraules i expressions genuïnament valencianes, marginades durant molt de temps del model culte; alerta contra les interferències i calcs innecessaris, procedents del castellà i altres llengües; comentaris i avisos respecte a traduccions automàtiques defectuoses, sense revisió, que de vegades canvien el sentit o produïxen hilaritat; divulgació de les admissions normatives de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; i també suport a inclusions normatives comunicatives i modernes. El llibre també conté anàlisis de normes incoherents i crítiques a molts aspectes de la normativa lingüística. I tot en un to sorneguer i irònic, almenys ho intente, perquè crec que l’humor és un bon recurs didàctic.

Les normatives en les llengües lliures i en les dominades. El cas valencià

Ja podeu consultar en la nostra pàgina el treball «Les normatives en les llengües lliures i en les dominades. El cas valencià», de J. Leonardo Giménez i Jordi Giménez Ferrer, publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

L’article constata que les normatives de les llengües dominades han de recórrer a mitjans diferents de les llengües que tenen el suport de l’estat (o estats) en què viuen (§1.1). Les normes elaborades durant la segona mitat del segle xx per autors valencians han tingut poc en compte que una de les condicions per a la recuperació és que siguen assumides i practicades pels valencians (§1.2). L’article comenta els intents de millorar la normativa (desplegats a partir dels noranta) i els obstacles amb què topen (§1.3). Una part de les causes que expliquen les deficiències valencianes provenen d’un elitisme desplegat en Catalunya a principis del segle xx, el qual també ha incidit negativament en el model lingüistic català (§2.1). En eixe marc, l’escrit descriu les aportacions d’un autor català, Albert Pla Nualart (§2). Els mitjans de comunicació oral són els que més han qüestionat el model, mentres que els llibres escolars han sigut més conservadors (§3.1). Recorrent al comerç, l’article observa que, a més vinculació social, més qüestionament (§3.2). El treball acaba recuperant el començament. Durant la segona mitat del segle xx, el fet d’actuar tenint poc en compte la situació sociolingüística ha generat efectes negatius en la recuperació del valencià i en la política valenciana, de manera que cal substituir el centralisme i l’elitisme pels principis lingüístics que aplicava el valencianisme durant el primer terç del segle xx, més identificat amb la societat valenciana real (§4).