Els exàmens de valencià i les homologacions

Leo Giménez, president del Cercle Isabel de Villena

La prova de l’examen C1, antic Mitjà, de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, realitzat el dissabte 9 de juny, ha provocat «Una onada de queixes contra la complexitat del nou examen», segons recollia Levante-EMV. Les protestes van en augment. Molts i moltes dels i les examinands van eixir de l’examen verdaderament angoixats per la complexitat i dificultat innecessària de la prova. Tenen tota la raó, però no és sols que l’examen fóra excessivament complicat i dificultós, que ho era, sinó que, com els últims temps, però corregit i augmentat, no pareixia una prova avaluadora de coneixements de valencià, sinó que, en alguns exercicis, semblaven proves de sudoku ben complicades. Hem pogut vore jóvens valencianooients des del claustre matern i valencianoparlants des que digueren «vullc ma», i a altres examinands ben preparats, verdaderament preocupats per això. Molts, amb tots els estudis fets en línia en valencià. El director general de Política Lingüística atribuïx les queixes al canvi del paradigma de l’examen, però nega que els seus continguts no s’adapten al nivell C1, del Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües (MCER).

Continua llegint

Anuncis

Josep Lacreu: «Ignoren desdenyosament el que ha aprovat l’AVL»

Josep Lacreu

El lingüista i lexicògraf Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’AVL, denuncia en el seu darrer article «Paradoxes de la col·loquialitat» la penalització de la llengua col·loquial que es fa en els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. L’autor de l’exitós Manual d’ús de l’estàndard oral i exdirector del SALT explica la manipulació que s’ha fet del terme «col·loquial», fins al punt que en els exàmens es compten com a error l’ús les paraules marcades amb eixa etiqueta en el Diccionari normatiu valencià. Lacreu informa que imposar als examinands expressar-se exclusivament en un registre formal és una actuació insòlita en una prova de llengua, atés que no s’actua així en els exàmens de català de la Generalitat de Catalunya ni en les proves d’altres idiomes que es regixen pel Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.

Podeu llegir l’article ací

 

Models i resultats dels exàmens de la JQCV

leo-gimenez-gimenez

Leo Giménez Giménez*

Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix que no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.

A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a eradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:

Continua llegint