Pel valencià consolidat de l’audiovisual (II)

Alexandre X. Ordaz Dengra
Cercle Isabel de Villena

En l’article anterior, vaig introduir la necessitat de basar el model de valencià de la nova radiotelevisió (CVMC) en el que es va consolidar durant vora vint-i-cinc anys d’RTVV i en els treballs de l’AVL, de manera que dignifiquem i vehiculem les paraules i formes d’ús general en la societat valenciana i normatives («eixos hòmens jóvens fan dos faenes i seguixen avant») en compte de fer creure als parlants que tot ho diem malament («aque(s)ts homes joves fan dues feines i segueixen endavant»). En eixe sentit, hauríem de tindre ben en compte que llengua i parlants són inseparables, de manera que dignificar el valencià és dignificar els valencians; i, correlativament, presentar les formes i estructures del valencià viu com a «poc formals» o de «registres baixos» equival a presentar de la mateixa manera els valencians.

Continua llegint

Pel valencià consolidat de l’audiovisual (I)

alexandre-ordaz

Alexandre X. Ordaz Dengra. Cercle Isabel de Villena

El valencià hauria de sentir-se i de predominar clarament en la nova radiotelevisió valenciana en tots els formats: no-ficció (informatius, magazins, documentals…), ficció (cine, sèries, dibuixos animats…), publicitat… Ara bé, ¿quin valencià? ¿El de «eixos hòmens jóvens fan dos faenes i seguixen avant» o el de «aque(s)ts homes joves fan dues feines i segueixen endavant»? (El primer exemple aplica el model de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua -AVL- i el segon seguix els «Criteris lingüístics» elaborats l’any passat per la Direcció General de Política Lingüística -DGPL-.) ¿O cap d’eixos dos models de valencià, sinó algun híbrid? ¿O tant l’u com l’altre, però en funció de «registres» o de «graus de formalitat» com ara alguns suggerixen? Per a resoldre la qüestió, la dita DGPL (una part de la Conselleria d’Educació i Cultura) va crear una comissió que l’estudiara i, en acabant, també ho ha fet la mateixa Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). Finalment, el passat 19 de maig es celebrava en la UV la jornada «El valencià de la futura RTVV: models lingüístics de la comunicació audiovisual», on diferents membres d’eixes comissions donaven pistes sobre les seues possibles conclusions. A la vista de tot el que es va dir, pense que, abans que siga massa tard, convé dibuixar unes línies mestres i tindre-les ben presents quan ens movem en este terreny tan delicat. Per això, dedicaré a la qüestió dos articles dels quals este és el primer. Anem a pams.

Continua llegint

Marginar paraules valencianes homogeneïtza el valencià?

Leo Giménez, tècnic lingüístic

El passat dia 16 d’este mes, Levante-EMV duia una notícia procedent d’un comunicat de la conselleria competent en Política Lingüística que deia: “El Consell defén l’ús formal d’un valencià homogeni”. La nota informativa feia referència als Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, impulsats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, i a les crítiques a estos, contingudes en tres articles del professor de la Universitat de València i vocal de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Abelard Saragossà, publicats en este mateix diari. Crítiques que compartisc. Què s’entén per “valencià homogeni?

Continua llegint

Els «Criteris»: Un retorn cap al passat

En este article, intentaré explicar dos incògnites de l’anterior: per quin motiu els Criteris [de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme] no han seguit les recomanacions de l’Acadèmia; i com s’entén que el llibre, més que impulsar a usar el valencià, anima al contrari.

«L’objectiu dels Criteris de la DGPL és tornar cap al valencià escrit dels anys huitanta».

La DGPL no ha aplicat les propostes de l’Acadèmia perquè l’objectiu real deu ser tornar cap al valencià escrit dels anys huitanta, que substituïa no poques formes valencianes vives per catalanes vives (de Sé que tu eres eixe que preferia (i preferix) vindre amb dos maletes xicotetes, a Sé que tu ets aquest que preferia (i prefereix) venir amb dues maletes petites).

«Es poden trobar desenes de formes que diferixen de les solucions recomanades per l’AVL»

En eixe marc, les formes homes, dues, aquest, prefereix es tornen símbols d’aquell model, de manera que aplicar les revisions de l’Acadèmia diluïa l’objectiu. Com ha indicat Josep Lacreu, el contingut dels Criteris només és la punta de l’iceberg: «llegint a l’atzar qualsevol DOGV, es poden trobar desenes de formes que diferixen de les solucions recomanades per l’AVL. Vistes en conjunt, les discrepàncies tenen un valor categorial» (Levante, 2017-03-31).

Continua llegint

Models i resultats dels exàmens de la JQCV

leo-gimenez-gimenez

Leo Giménez Giménez*

Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix que no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.

A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a eradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:

Continua llegint