Guanyem el pati, de Francesc Gisbert

Francesc Gisbert

Francesc Gisbert, professor i president de la Coordinadora Alcoià-Comtat pel valencià

 

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball de Francesc Gisbert «Guanyem el pati. Els nostres jocs populars a l’aula» que aborda el repte de fomentar el valencià a l’escola per mitjà de la introducció dels jocs populars com a elements d’oci i d’integració lingüística. Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar l’índex del número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes, on el treball va ser publicat originalment.

Anuncis

«Sant Vicent com a argument…»

sant_vicent_argument

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball «Sant Vicent com a argument. Escorihuela i la recerca de la llengua culta a finals del XVIII», d’Antoni López Quiles, un treball que analitza el model de llengua del poeta Joan Baptista Escorihuela.
Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar altres treballs del número 2 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

Els verbs «tocar» i «cridar» com a sinònims de «telefonar»

telefon

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball «Els verbs tocar i cridar com a sinònims de telefonar», de Josep Lluís Navarro. D’una banda, l’autor hi analitza l’origen dels geosinònims tocar i trucar i reflexiona sobre l’acceptació plena que trucar té en Catalunya en contrast amb les reserves del valencià cult a usar tocar. De l’altra, explica l’ús del verb cridar en valencià com a sinònim de telefonar i compara eixe fenomen amb comportaments anàlegs en castellà, francés, italià i anglés. Finalment, proposa a les autoritats normatives i als professionals de la llengua que estudien, consideren i promoguen el vocabulari popular per a evitar un distanciament excessiu i injustificat entre la llengua culta i la llengua popular.
Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar altres treballs del número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

resum_tocar_cridar

Disseny i experimentació TILC en secundària

disseny-experimentacio

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball «Disseny i experimentació en secundària d’una unitat temàtica TILC sobre músiques del món», de Jesús Martínez i Rosanna Valls, un treball que presenta una experiència de disseny i experimentació en secundària d’una unitat temàtica TILC (tractament integrat de llengua i continguts) sobre músiques del món duta a terme amb alumnes de 2n d’ESO.
Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar altres treballs del número 2 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

Estudi de la paraula «aixovar»

estudi-paraula-aixovar
Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball «Estudi de la paraula aixovar», d’Eugeni S. Reig, un article en què el director d’InfoMigjorn estudia els diferents significats del verb en diferents territoris i èpoques.
Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar altres treballs del número 2 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

Objectiu bàsic (i quasi únic): «Unitat de la llengua»

objectiu-unitat-llengua

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball «Objectiu bàsic (i quasi únic): “Unitat de la llengua”», d’Abelard Saragossà, un article amb voluntat autocrítica en què Saragossà contrasta la concepció del valencianisme social dels anys trenta amb la que ha predominat en la segona mitat del segle XX.
Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar altres treballs del número 2 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

Una «Aula» plena de racionalitat i de molta satisfacció

ressenya-abelard-aula4_19-6-15

Abelard Saragossà

El darrer número d’una revista pensada sobretot per als docents de valencià comença per un article que, segons un docent històric (Enric Ferrer Solivares), hauria de ser conegut i practicat en els departaments de valencià: «Els pronoms febles: com s’ensenyen i com deuen ensenyar-se». L’autor (un jove prometedor, Alexandre Ordaz) mostra que un tema tan temible per als professors i sobretot per als estudiants, es pot explicar d’una forma clara i sistemàtica. També ensenya que els usos fonamentals de pronoms que no existixen en castellà (en i ho) són perfectes en el valencià popular. Contra la por davant de la lingüística i la desconfiança en el valencià, una dutxa de racionalitat i de satisfacció. Recomane als professors de valencià la lectura tranquil·la i reflexiva del treball.

El segon estudi és molt diferent. Un autor que està renovant i ennoblint la història de la literatura valenciana, Antoni López Quiles, s’encara a u dels escriptors que més bé deu haver conegut i dominat la llengua: Roís de Corella. En un estudi molt detallat («Lo temps de la tribulació»), mostra com l’escriptor clàssic valencià sospesava cada paraula que escrivia i, pel seu compromís cívic, modernitzava el model lingüístic: una lliçó per als valencians actuals.

El tercer estudi tracta un tema d’actualitat: ¿quins són els objectius teòrics, socials i ètics que haurien de buscar les gramàtiques de les acadèmies? No són pocs els qui diuen que la normativa seria externa a l’ètica (¡i a la societat!), com si hi haguera res fora de l’ètica. A més, el treball ho aplica a la gramàtica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de manera que els lectors començaran a saber, sempre fonamentant-se en argumentacions, quines característiques definixen la GNV (2006). De fet, l’article conté un programa per a analitzar eixa gramàtica.

¿Es poden fer dos lectures oposades de la gramàtica d’Enric Valor? Josep Saborit analitza quina interpretació és coherent, la de Maria Conca o la d’Abelard Saragossà. Seguim davant de treballs actuals i útils, afirmació aplicable a l’article cinqué: «¿Com s’ensenya el valencià? La perspectiva d’una alumna castellanoparlant», de Carmen Barcos. Apareixen dos maneres molt diferents d’actuar, una negativa, rectificadora i frustrant; l’altra, identificadora, formativa, humanista i potenciadora de la personalitat valenciana.

La resta de la revista conté una nota sobre «Manuel Sanchis Guarner en el record», d’Eugeni Reig; un estudi de Ramon Córdoba Caro sobre la poesia de Marc Granell per a facilitar el treball en els instituts; una ressenya detallada i reflexiva d’Anselm Bodoque sobre el llibre La política lingüística al País Valencià, de Susanna Pardines i Nathalie Torres; i un estudi de com apareix el valencià i el valencianisme en el Manual de sociolingüística de Toni Mollà. Crec que no exagere si dic que ens trobem davant d’una revista que no solament és amena, útil, formativa i aplicable a la realitat per als docents de valencià, sinó encara per a les bases del valencianisme. Disseny, de Manuel Boix: extraordinari.

Ressenya publicada en el Suplemento Posdata de Levante-EMV el 19 de juny del 2015

Aula de Lletres Valencianes 4, vista per Josep Palomero

palomero2

Josep Palomero

El professor Abelard Saragossà encapçala un projecte consistent a revisar alguns hàbits lingüístics poc encertats o francament millorables, pel que fa a la transmissió escolar i acadèmica d’un model de llengua que, per mor del salt precipitat de la societat encalmada dels seixanta a les convulsions posteriors, no va adoptar sempre les millors solucions. Benvingudes siguen, com a conseqüència, les reflexions que trobem en cada número anual d’Aula de Lletres Valencianes –i, des del 2011, ja en van quatre–.

En el cas que ens ocupa, tenim un parell d’estudis sobre ensenyança: dels pronoms febles i del valencià en general; un estudi parcial sobre Roís de Corella; una reflexió sobre ètica i ciència en la normativa del valencià, més unes evocacions sobre els mestres Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor; un estudi sobre la poesia de Marc Granell i finalment quatre ressenyes, sobre llibres de Susanna Pardines, Toni Mollà, Rafael Roca i Josep Gifreu. La fina maquetació de la revista aporta un valor afegir a la qualitat i oportunitat dels treballs, que omplin un buit molt interessant.

Ressenya publicada en el Periódico Mediterráneo el 3 de maig del 2015

Presentació d’Aula de Lletres Valencianes demà, en l’Aula Magna

presentacio

Pàgina del periòdic Levante sobre l’acte de demà (feu clic per a ampliar-la)

Demà, dimecres 3 de juny, a les set de la vesprada, presentarem la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia en l’Aula Magna de la Universitat de València. L’acte serà una reflexió sobre l’evolució de la societat valenciana i sobre les necessitats del valencià i del valencianisme, vistes des dels professionals de la llengua. En particular, els temes centrals seran 1) La necessitat de superar la fractura social valenciana sobre la naturalesa del valencià; 2) Com parlar sobre el valencià per a que siga un factor d’unió entre la immensa majoria de valencians (i no un factor de divisió) 3) Com convé ensenyar el valencià (i com no convé ensenyar-lo); 4) La necessitat d’aconseguir un model lingüístic identificador, assimilable i practicable per als valencians de cultura mitjana.

La nostra voluntat és que l’acte aprofite per a presentar un conjunt de propostes socials, educatives i lingüístiques que, a més d’anar a favor de l’ús públic del valencià i ser potenciadores de la cohesió de la societat valenciana, siguen útils al govern de la Generalitat per a tindre l’adhesió de la major part dels valencians.

Al costat de membres de la revista (Antoni López Quiles, Àngel Calpe i Abelard Saragossà), també intervindrà el pintor Manuel Boix i el vicerector de cultura de la Universitat de València, Antoni Ariño.