Convocatòria a la IX Jornada sobre el valencià

IX Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa

Taula de Filologia Valenciana, en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Caixa Popular, Escola Valenciana, la Fundació Constantí Llombart i l’Ajuntament de Silla, convoca la «IX Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», que es farà el dissabte 28 d’octubre del 2017 en l’Ajuntament de Silla. Així mateix, obrim la convocatòria del premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor», que tenen com a finalitat fomentar la investigació.

Taula de Filologia Valenciana és una associació formada principalment per docents d’institut i d’escola, tècnics lingüístics i professors d’universitat. El seu objectiu bàsic és treballar per a millorar la docència del valencià i el model lingüístic valencià, així com fer propostes que faciliten l’ús social de la llengua pròpia dels valencians.

Assistència i participació

Podrà assistir a la Jornada qualsevol persona interessada per la llengua i la literatura valencianes. Els assistents que s’hi inscriguen rebran un certificat d’assistència si el sol·liciten.

Les persones que vullguen participar amb una comunicació hauran de presentar una proposta inèdita sobre els camps següents:

  • Pedagogia i ensenyament de llengua o literatura
  • Ús social del valencià
  • Norma lingüística (existent o desitjable)
  • Formació o evolució del model lingüístic valencià
  • Ressenya d’un treball publicat (article o llibre)

Els sol·licitants hauran de presentar un document que incloga el títol de la comunicació, nom i lloc de treball (o ofici) de l’autor (o autors), descripció succinta de l’objecte d’estudi, de la causa del treball i del resultat esperat. L’extensió màxima de la sol·licitud serà de 300 paraules o 2.500 caràcters. La data límit per a la presentació del dit document serà el 5 de setembre del 2017, que cal enviar per correu electrònic (taulafilologiavalenciana@gmail.com). Encoratgem els docents i els llicenciats a presentar treballs útils per a l’estudi del valencià.

Les sol·licituds seran revisades pel comité organitzador de la Jornada, que comunicarà per correu electrònic en la segona quinzena de setembre si el treball ha sigut acceptat.

Els treballs que opten a un premi hauran de ser presentats (del tot redactats) abans del dia 1 d’octubre del 2017. Les comunicacions podran ser seleccionades per a publicar-les en la revista científica Aula de Lletres Valencianes.

Premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor»

Els premis estan destinats preferentment a persones que no es dediquen professionalment a la docència universitària. La finalitat és potenciar que els docents de les escoles i dels instituts participen activament en la investigació sobre els camps susdits.

El premi «Joaquim Garcia Girona» està sufragat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i té una dotació econòmica de 1.000 euros.

El premi i «Jordi Valor» està patrocinat per la Caixa Popular. Té una dotació de 300 euros. Amb tot, els participants assumixen que l’atorgament de les dites quantitats estan subjectes a la disponibilitat pressupostària.

El jurat dels premis estarà integrat pels membres del consell de redacció de la revista Aula de Lletres Valencianes, els quals són professionals qualificats coneixedors de la temàtica a valorar.

Inscripció a la Jornada

L’assistència a la Jornada és lliure, però el fet d’inscriure’s permet a l’assistent sol·licitar un certificat d’assistència i informar si assistirà al dinar de germanor. La inscripció s’haurà de fer omplint este formulari. El certificat d’assistència és debades per als membres de Taula de Filologia Valenciana, mentres que els no membres, en cas que el vullguen, hauran de pagar una quota de 5 €, que faran efectiva o bé per transferència bancària al compte ES25 3159 0010 5222 1273 1117 (BIC: BCOEESMM159) o bé en efectiu en la inauguració de la Jornada.

Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat

Ja podeu consultar el treball d’Abelard Saragossà «Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat», publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

El treball mostra les reflexions de Saragossà al voltant del poemari Joc de dos, de Rosa Roig, i mostra que partint del model lingüístic dels setanta i els huitanta, l’autora lliga l’idioma a les persones de l’entorn i dignifica la llengua viva. Per mitjà d’exemples extrets del poemari, Saragossà sosté que Roig actua críticament davant del model aprés en la llengua escrita. El resultat és un model lingüístic arrelat i ben orientat, una llengua digna, natural, aplicable a l’oralitat.

L’ús del valencià: mirada al present i al futur

abelard-aula3-imatge

Ja podeu consultar el treball «L’ús del valencià, mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari», d’Abelard Saragossà, publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

El treball sintetitza dades sobre l’ús real del valencià en l’actualitat i quin ús voldrien els parlants (§1). Després d’haver constatat la diferència entre l’actitud favorable dels valencians a l’ús públic del valencià i l’ús molt escàs dels dirigents socials, l’article busca quines són les causes de la divergència (§2). Proposa que estarien en les variacions que es varen produir en la ideologia del valencianisme entre els anys trenta i els sixanta del segle xx, i les conseqüències que els canvis ideològics varen tindre en la política valenciana durant els primers anys de la recuperació de la democràcia (final dels setanta i els huitanta). La interpretació del present permet deduir quines són les condicions i les actituds socials, polítiques i lingüístiques que s’haurien de donar per a que l’ús del valencià pare de retrocedir i es recupere (§3). Els factors necessaris van lligats a actituds democràtiques i a la consideració del valencià com a un component destacat de la identitat valenciana. Dins de les condicions considerades, figura la relació entre València i Espanya, i entre València i Catalunya.

Relació entre models lingüístics i ideologies polítiques. El model lingüístic proposat per les universitats valencianes

Abelard Saragossà (Universitat de València)

[L’escrit reproduït és la secció §5.4 del treball: «El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat», publicat en la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia, 5, p. 21-104, 2015. El treball sencer és consultable en Academia.edu]

5.4.Ideologia i model lingüístic

Certament, la identitat dels valencians és la base més potent que hauria de tindre el valencià. Però, ultra les propostes que hem fet parlant dels lingüistes i dels docents (§5.2), hi han més factors lingüístics que afavoririen l’ús públic del valencià. Dedicarem dos apartats al tema, u sobre la relació entre ideologia i model lingüístic (§5.4) i un altre sobre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (§5.5).

Continua llegint

Rafa Arnal i «La solsida»

solsida

Ja podeu consultar les reflexions de Jesús Huguet sobre la novel·la La solsida, de Rafa Arnal, publicades en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

La solsida apareix en la novel·lística valenciana com una mena de recordatori d’un temps bèl·lic i, posteriorment, obscur les conseqüències del qual encara sofrim. Però contemplar la novel·la de Rafa Arnal només des de la vessant historicista pot dur-nos a una simplificació empobridora. Tant l’apartat lingüístic, amb ús de l’idioma proper, desenfadat i eficaç exponent de la parla popular, com el recurs a la documentació i memòria oral ens permeten endinsar-nos en un relat que és exponent de la psique d’uns personatges, recordatori d’uns esdeveniments i idees (anarquisme, el món dels tramvies, la vivència dels pobletans pròxims a la gran ciutat, …) i corol·lari d’un món que malgrat silenciat de forma poruga i egoista és tan nostre com les mitologies més enaltides.

Noves tècniques, velles cultures.

comparques

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web l’article «Noves tècniques, velles cultures. Una nova manera de transmetre consciència», de Vicent Artur Moreno, publicat originalment en el número tres de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia. Moreno hi reflexiona sobre la pervivència de la cultura valenciana al llarg de la història i explica l’experiència de la iniciativa cultural Comarques valencianes, diàlegs amb el territori, una exposició interactiva sobre les comarques valencianes que va ser realitzada per mitjà de la tecnologia de la realitat augmentada.

Continguts d’Aula de Lletres Valencianes 5

Feu clic ací per a visualitzar d’un colp d’ull els continguts que oferix el número 5 de la revista Aula de Lletres Valencianes, la revista de Taula de Filologia Valenciana editada per la Institució Alfons el Magnànim. Es tracta d’un índex ampliat que va ser exposat per Àngel V. Calpe en la presentació de la revista, el 24 d’abril en la Fira del llibre, en la qual també participaren Josep Àngel Mas, Abelard Saragossà, Vicent Flor i Gil Manuel Hernández.

El futur d’Aula de Lletres en la nova situació sociopolítica

josep-angel-mas

Josep Àngel Mas (UPV)

[Escrit de Josep Àngel Mas llegit en la presentació del número 5 de la revista Aula de Lletres Valencianes, Fira del llibre, València, 24-04-2016]

Parle hui ací com a membre del comité d’edició d’Aula de lletres valencianes, concretament de la secció de sociolingüística. Això vol dir que m’ocupe de gestionar els articles que ens arriben sobre l’ítem amplíssim de l’ús de la llengua. Gestionar-los vol dir que faig una primera revisió dels textos que ens arriben i en gestione l’avaluació per part d’experts en la matèria de la categoria de Georg Kremnitz (Universitat de Viena), Lluís Polanco (Universitat de València), Anselm Bodoque (Universitat de València) i Raquel Casesnoves (Universitat Pompeu Fabra), alguns dels quals van acceptar formar part del nostre consell assessor després d’haver publicat en la revista.

Amb açò que acabe de dir, vull destacar que Aula és una revista científica que es comporta com a tal. O que també ho és, perquè el que vull destacar encara més és que la nostra revista aconsegueix combinar esta exigència amb un marcat vessant no sols divulgatiu sinó participatiu per a col·lectius tan importants en la gestió diària i quotidiana de la llengua com són els tècnics lingüístics i els professors d’institut. És aquesta combinació entre rigor i voluntat d’obertura, de participació i construcció comunitària, el que fa d’Aula una revista especial i necessària en la reflexió sobre la situació del valencià i sobre les perspectives de la nostra llengua.

Continua llegint

Presentació d’Aula de Lletres 5

Aula-de-lletres-valencianes

El pròxim diumenge, 24 d’abril, tindrà lloc la presentació d’Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, a les 19:30 hores en la sala 2 del Museu de Ciències Naturals (Jardins del Real) en el marc de la Fira del Llibre de València. L’assistència és lliure per a qualsevol persona interessada en la llengua i la literatura valencianes.

Aula és el resultat de l’activitat de l’associació Taula de Filologia Valenciana, i està publicada per la Institució Alfons el Magnànim. El número 5 inclou els treballs següents:

PART PRIMERA. Estudis.

  • «El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat». Albelard Saragossà.
  • «Les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià». Felip Gumbau Morera.
  • «Estudi de les formes un i u en l’obra de Fabra». Ana Sastre Gadea.

PART SEGONA. Documents, experiències, propostes i informes.

  • «Reflexions al voltant del valencià a l’escola». Joaquim López Río.
  • «¿Com podem millorar l’ensenyament del valencià? Reflexions, experiències i propostes». Taula de Filologia Valenciana, Vicent Moreno Montañés, Rosa Ribes, Juli Fenollar i Francesc Company.
  • «El valencià a l’escola pública de la Vall d’Albaida (la tasca dels ensenyants contra la indiferència dels governants)». Joan Olivares.
  • «El teatre com a experiència pedagògica i eina de coneixement personal». Susanna Sebastià Escrig.
  • «Els arxius com a recurs didàctic per a l’ensenyament del valencià». Vicent Terol i Reig.

PART TERCERA. Crítica literària.

  • «Objectius i condicions dels treballs d’anàlisi literària». Taula de Filologia Valenciana.
  • «Les rutes literàries com a eina d’animació a la lectura». Francesc Gisbert i Muñoz.

PART QUARTA. Ressenyes.

  • «Per a una anàlisi del valencianisme. Aportacions de Mas (2008)». Abelard Saragossà.

Consulteu altres números de la revista Aula de Lletres Valencianes

Guanyem el pati, de Francesc Gisbert

Francesc Gisbert

Francesc Gisbert, professor i president de la Coordinadora Alcoià-Comtat pel valencià

 

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web el treball de Francesc Gisbert «Guanyem el pati. Els nostres jocs populars a l’aula» que aborda el repte de fomentar el valencià a l’escola per mitjà de la introducció dels jocs populars com a elements d’oci i d’integració lingüística. Feu clic ací per a llegir el treball, i ací per a consultar l’índex del número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes, on el treball va ser publicat originalment.