Qui som

Taula de Filologia Valenciana és una associació multidisciplinar i plural que naix per a millorar l’ensenyament del valencià i, en general, per a treballar en els factors que depenen o estan vinculats als professionals de la llengua, especialment l’estudi de l’ús del valencià i l’anàlisi del valencià culte. Per tant, els tres centres d’interés de Taula són la pedagogia (en llengua i en literatura), la sociolingüística i la normativa. Com a mitjans auxiliars, considerem la lingüística, la teoria literària, la història, la sociologia i la psicologia.

Taula de Filologia Valenciana també vol contribuir a superar la fractura que es va produir en la societat valenciana en els anys setanta i huitanta per la interpretació de la naturalesa del valencià. Els seus membres són docents d’institut o d’escola, tècnics lingüístics, escriptors (en el sentit més ample del terme), professors universitaris (sobretot de llengua i de literatura) i persones compromeses amb el valencià.

Els seus membres són docents d’institut o d’escola, tècnics lingüístics, escriptors (en el sentit més ample del terme), professors universitaris (sobretot de llengua i de literatura) i persones rellevants de camps específics. L’associació pren el nom central (Taula) de la revista valenciana Taula de Lletres Valencianes (València, 1927-1939), la qual partix de la institució mercantil Taula de Canvis>, creada en Barcelona en 1401 i en València en 1407.

Per què naix Taula de Filologia Valenciana?

Les causes de formar l’associació són un principi social i un factor valencià. El principi social és el convenciment que un poble necessita estar organitzat socialment per a funcionar bé. Així, sense coordinar una part significativa dels docents valencians difícilment conservarem les coses positives que té l’ensenyament del valencià i millorarem alguna de les deficients.

Al costat del principi social, hi han els enfrontaments civils que es varen produir en els anys setanta i huitanta per la interpretació de la naturalesa del valencià. En Taula, entenem que els primers perjudicats per aquella divisió social varen ser el poble valencià i el valencià. La societat valenciana va perdre perquè patí una fractura social. Pel que fa al valencià, el procés dificultà la recuperació del seu prestigi social i, sobretot, l’augment del seu ús públic: si la interpretació de la naturalesa del valencià causava la divisió entre els valencians, era preferible ignorar-lo i usar la llengua que no generava problemes socials (el castellà).

Els efectes d’aquella fractura social dificulten l’augment de la consciència i la voluntat de ser valencians. Eixos dos factors (poca consciència i poca voluntat de ser valencians) no solament repercutixen negativament en la cohesió de la societat valenciana, sinó també en l’ensenyament, l’assimilació i l’ús del valencià. En efecte, una llengua marginada en la seua pròpia societat difícilment es recupera si no forma part de la identitat d’un poble i contribuïx a augmentar la consciència i la voluntat de seguir sent membres d’eixe poble.

Consulta els objectius de Taula de Filologia Valenciana.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s