Qui som

Taula de Filologia Valenciana és una associació multidisciplinar i plural que naix per a millorar l’ensenyament del valencià i, en general, per a treballar en els factors que depenen o estan vinculats als professionals de la llengua, especialment l’estudi de l’ús del valencià i l’anàlisi del valencià culte. Per tant, els tres centres d’interés de Taula són la pedagogia (en llengua i en literatura), la sociolingüística i la normativa. Com a mitjans auxiliars, considerem la lingüística, la teoria literària, la història, la sociologia i la psicologia.

Taula de Filologia Valenciana també vol contribuir a superar la fractura que es va produir en la societat valenciana en els anys setanta i huitanta per la interpretació de la naturalesa del valencià. Els seus membres són docents d’institut o d’escola, tècnics lingüístics, escriptors (en el sentit més ample del terme), professors universitaris (sobretot de llengua i de literatura) i persones compromeses amb el valencià.

Els seus membres són docents d’institut o d’escola, tècnics lingüístics, escriptors (en el sentit més ample del terme), professors universitaris (sobretot de llengua i de literatura) i persones rellevants de camps específics. L’associació pren el nom central (Taula) de la revista valenciana Taula de Lletres Valencianes (València, 1927-1939), la qual partix de la institució mercantil Taula de Canvis>, creada en Barcelona en 1401 i en València en 1407.

Per què naix Taula de Filologia Valenciana?

Les causes de formar l’associació són un principi social i un factor valencià. El principi social és el convenciment que un poble necessita estar organitzat socialment per a funcionar bé. Així, sense coordinar una part significativa dels docents valencians difícilment conservarem les coses positives que té l’ensenyament del valencià i millorarem alguna de les deficients.

Al costat del principi social, hi han els enfrontaments civils que es varen produir en els anys setanta i huitanta per la interpretació de la naturalesa del valencià. En Taula, entenem que els primers perjudicats per aquella divisió social varen ser el poble valencià i el valencià. La societat valenciana va perdre perquè patí una fractura social. Pel que fa al valencià, el procés dificultà la recuperació del seu prestigi social i, sobretot, l’augment del seu ús públic: si la interpretació de la naturalesa del valencià causava la divisió entre els valencians, era preferible ignorar-lo i usar la llengua que no generava problemes socials (el castellà).

Els efectes d’aquella fractura social dificulten l’augment de la consciència i la voluntat de ser valencians. Eixos dos factors (poca consciència i poca voluntat de ser valencians) no solament repercutixen negativament en la cohesió de la societat valenciana, sinó també en l’ensenyament, l’assimilació i l’ús del valencià. En efecte, una llengua marginada en la seua pròpia societat difícilment es recupera si no forma part de la identitat d’un poble i contribuïx a augmentar la consciència i la voluntat de seguir sent membres d’eixe poble.

Consulta els objectius de Taula de Filologia Valenciana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s