Models i resultats dels exàmens de la JQCV

leo-gimenez-gimenez

Leo Giménez Giménez*

Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix que no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.

A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a eradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:

Continua llegint

Abelard Saragossà rep el premi Porrot d’Honor

Abelard Saragossa

Recepció del premi. Foto de V. Ferri

El passat 25 de novembre Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, rebé el premi Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes, la màxima distinció honorífica que l’Ajuntament de Silla atorga a institucions o personalitats per la seua tasca o trajectòria.

Podeu llegir el parlament de Saragossà en rebre el premi.

abelard-josep-melero

Foto feta per J. Melero.

L’ús del valencià: mirada al present i al futur

abelard-aula3-imatge

Ja podeu consultar el treball «L’ús del valencià, mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari», d’Abelard Saragossà, publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

El treball sintetitza dades sobre l’ús real del valencià en l’actualitat i quin ús voldrien els parlants (§1). Després d’haver constatat la diferència entre l’actitud favorable dels valencians a l’ús públic del valencià i l’ús molt escàs dels dirigents socials, l’article busca quines són les causes de la divergència (§2). Proposa que estarien en les variacions que es varen produir en la ideologia del valencianisme entre els anys trenta i els sixanta del segle xx, i les conseqüències que els canvis ideològics varen tindre en la política valenciana durant els primers anys de la recuperació de la democràcia (final dels setanta i els huitanta). La interpretació del present permet deduir quines són les condicions i les actituds socials, polítiques i lingüístiques que s’haurien de donar per a que l’ús del valencià pare de retrocedir i es recupere (§3). Els factors necessaris van lligats a actituds democràtiques i a la consideració del valencià com a un component destacat de la identitat valenciana. Dins de les condicions considerades, figura la relació entre València i Espanya, i entre València i Catalunya.

Dir «argilaga» és destruir el valencià

[Escrit publicat originalment en el blog El Juliet, de Juli Martínez Amorós]

Vull hui analitzar un editorial que ha aparegut esta setmana en la revista El Temps. Es titula “Llengua bifurcada, llengua debilitada” i és un compendi de mites incomprovats que, conseqüentment, se sostenen només en una opinió esbiaixada. L’article ha merescut la lloança de reputats lingüistes, com Gabriel Bibiloni, així que haurem de suposar que potser alguns continuen sense posar un peu fora de la seua torre de vori.

Continua llegint

Relació entre models lingüístics i ideologies polítiques. El model lingüístic proposat per les universitats valencianes

Abelard Saragossà (Universitat de València)

[L’escrit reproduït és la secció §5.4 del treball: «El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat», publicat en la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia, 5, p. 21-104, 2015. El treball sencer és consultable en Academia.edu]

5.4.Ideologia i model lingüístic

Certament, la identitat dels valencians és la base més potent que hauria de tindre el valencià. Però, ultra les propostes que hem fet parlant dels lingüistes i dels docents (§5.2), hi han més factors lingüístics que afavoririen l’ús públic del valencià. Dedicarem dos apartats al tema, u sobre la relació entre ideologia i model lingüístic (§5.4) i un altre sobre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (§5.5).

Continua llegint

¿Calia un altre –i ben tendenciós– article contra el diccionari de l’Acadèmia?

dnv

Felip Gumbau Morera*

El filòleg i tècnic lingüístic valencià Francesc Esteve va escriure un article titulat «Calia un altre –i ben contradictori– diccionari normatiu?», que es va publicar a Vilaweb el 29 de setembre, just el dia en què l’Acadèmia Valenciana de la Llengua presentava en paper el Diccionari normatiu valencià. L’article es pot sintetitzar de la manera següent: per un costat, fa una esmena a la totalitat; per l’altre costat, fa esmenes parcials, com ara doblets, contradiccions, castellanismes, etc. L’objectiu d’este escrit és fer vore que l’article esmentat és parcial i tendenciós perquè només mostra als lectors una part de la realitat amb la clara finalitat de desprestigiar el diccionari de l’Acadèmia.

¿Calia el diccionari de l’Acadèmia?

Comencem pel principi. La pregunta que formula el títol de l’article ja porta incorporat un no com a resposta. De fet, l’escrit s’hauria pogut titular: «No calia un altre diccionari normatiu». L’argument que adduïx l’autor és que ja tenim el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), de manera que el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (DAVL) no calia. La pregunta que no es formula l’article (ni la respon, evidentment) és esta: ¿calia el Diccionari valencià que va editar l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana juntament amb la Generalitat Valenciana l’any 1995, just el mateix any en què es publicava el DIEC? Si de cas, no molestava perquè no aportava divergències respecte al DIEC; però ¿calia?

Continua llegint

Rafa Arnal i «La solsida»

solsida

Ja podeu consultar les reflexions de Jesús Huguet sobre la novel·la La solsida, de Rafa Arnal, publicades en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

La solsida apareix en la novel·lística valenciana com una mena de recordatori d’un temps bèl·lic i, posteriorment, obscur les conseqüències del qual encara sofrim. Però contemplar la novel·la de Rafa Arnal només des de la vessant historicista pot dur-nos a una simplificació empobridora. Tant l’apartat lingüístic, amb ús de l’idioma proper, desenfadat i eficaç exponent de la parla popular, com el recurs a la documentació i memòria oral ens permeten endinsar-nos en un relat que és exponent de la psique d’uns personatges, recordatori d’uns esdeveniments i idees (anarquisme, el món dels tramvies, la vivència dels pobletans pròxims a la gran ciutat, …) i corol·lari d’un món que malgrat silenciat de forma poruga i egoista és tan nostre com les mitologies més enaltides.

Noves tècniques, velles cultures.

comparques

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web l’article «Noves tècniques, velles cultures. Una nova manera de transmetre consciència», de Vicent Artur Moreno, publicat originalment en el número tres de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia. Moreno hi reflexiona sobre la pervivència de la cultura valenciana al llarg de la història i explica l’experiència de la iniciativa cultural Comarques valencianes, diàlegs amb el territori, una exposició interactiva sobre les comarques valencianes que va ser realitzada per mitjà de la tecnologia de la realitat augmentada.