El model lingüístic de la Corporació

Gumbau en la VI Jornada sobre el valencià (2014)

Felip Gumbau Morera

El passat divendres 19 de maig vaig tindre la sort d’assistir a una jornada acadèmica titulada “El valencià de la futura RTVV: reptes i oportunitats”, subtitulada “Jornada sobre els models lingüístics de la comunicació audiovisual”, que es va celebrar a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Després de no pocs anys, tornava amb molta il·lusió a la casa on em vaig formar com a professor de Valencià, i el viatge des de Benicarló va valdre molt la pena.

Continua llegint

Convocatòria a la IX Jornada sobre el valencià

IX Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa

Taula de Filologia Valenciana, en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Caixa Popular, Escola Valenciana, la Fundació Constantí Llombart i l’Ajuntament de Silla, convoca la «IX Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», que es farà el dissabte 28 d’octubre del 2017 en l’Ajuntament de Silla. Així mateix, obrim la convocatòria del premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor», que tenen com a finalitat fomentar la investigació.

Taula de Filologia Valenciana és una associació formada principalment per docents d’institut i d’escola, tècnics lingüístics i professors d’universitat. El seu objectiu bàsic és treballar per a millorar la docència del valencià i el model lingüístic valencià, així com fer propostes que faciliten l’ús social de la llengua pròpia dels valencians.

Assistència i participació

Podrà assistir a la Jornada qualsevol persona interessada per la llengua i la literatura valencianes. Els assistents que s’hi inscriguen rebran un certificat d’assistència si el sol·liciten.

Les persones que vullguen participar amb una comunicació hauran de presentar una proposta inèdita sobre els camps següents:

  • Pedagogia i ensenyament de llengua o literatura
  • Ús social del valencià
  • Norma lingüística (existent o desitjable)
  • Formació o evolució del model lingüístic valencià
  • Ressenya d’un treball publicat (article o llibre)

Els sol·licitants hauran de presentar un document que incloga el títol de la comunicació, nom i lloc de treball (o ofici) de l’autor (o autors), descripció succinta de l’objecte d’estudi, de la causa del treball i del resultat esperat. L’extensió màxima de la sol·licitud serà de 300 paraules o 2.500 caràcters. La data límit per a la presentació del dit document serà el 5 de setembre del 2017, que cal enviar per correu electrònic (taulafilologiavalenciana@gmail.com). Encoratgem els docents i els llicenciats a presentar treballs útils per a l’estudi del valencià.

Les sol·licituds seran revisades pel comité organitzador de la Jornada, que comunicarà per correu electrònic en la segona quinzena de setembre si el treball ha sigut acceptat.

Els treballs que opten a un premi hauran de ser presentats (del tot redactats) abans del dia 1 d’octubre del 2017. Les comunicacions podran ser seleccionades per a publicar-les en la revista científica Aula de Lletres Valencianes.

Premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor»

Els premis estan destinats preferentment a persones que no es dediquen professionalment a la docència universitària. La finalitat és potenciar que els docents de les escoles i dels instituts participen activament en la investigació sobre els camps susdits.

El premi «Joaquim Garcia Girona» està sufragat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i té una dotació econòmica de 1.000 euros.

El premi i «Jordi Valor» està patrocinat per la Caixa Popular. Té una dotació de 300 euros. Amb tot, els participants assumixen que l’atorgament de les dites quantitats estan subjectes a la disponibilitat pressupostària.

El jurat dels premis estarà integrat pels membres del consell de redacció de la revista Aula de Lletres Valencianes, els quals són professionals qualificats coneixedors de la temàtica a valorar.

Inscripció a la Jornada

L’assistència a la Jornada és lliure, però el fet d’inscriure’s permet a l’assistent sol·licitar un certificat d’assistència i informar si assistirà al dinar de germanor. La inscripció s’haurà de fer omplint este formulari. El certificat d’assistència és debades per als membres de Taula de Filologia Valenciana, mentres que els no membres, en cas que el vullguen, hauran de pagar una quota de 5 €, que faran efectiva o bé per transferència bancària al compte ES25 3159 0010 5222 1273 1117 (BIC: BCOEESMM159) o bé en efectiu en la inauguració de la Jornada.

Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat

Ja podeu consultar el treball d’Abelard Saragossà «Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat», publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

El treball mostra les reflexions de Saragossà al voltant del poemari Joc de dos, de Rosa Roig, i mostra que partint del model lingüístic dels setanta i els huitanta, l’autora lliga l’idioma a les persones de l’entorn i dignifica la llengua viva. Per mitjà d’exemples extrets del poemari, Saragossà sosté que Roig actua críticament davant del model aprés en la llengua escrita. El resultat és un model lingüístic arrelat i ben orientat, una llengua digna, natural, aplicable a l’oralitat.

Models i resultats dels exàmens de la JQCV

leo-gimenez-gimenez

Leo Giménez Giménez*

Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix que no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.

A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a eradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:

Continua llegint

Abelard Saragossà rep el premi Porrot d’Honor

Abelard Saragossa

Recepció del premi. Foto de V. Ferri

El passat 25 de novembre Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, rebé el premi Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes, la màxima distinció honorífica que l’Ajuntament de Silla atorga a institucions o personalitats per la seua tasca o trajectòria.

Podeu llegir el parlament de Saragossà en rebre el premi.

abelard-josep-melero

Foto feta per J. Melero.

L’ús del valencià: mirada al present i al futur

abelard-aula3-imatge

Ja podeu consultar el treball «L’ús del valencià, mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari», d’Abelard Saragossà, publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

El treball sintetitza dades sobre l’ús real del valencià en l’actualitat i quin ús voldrien els parlants (§1). Després d’haver constatat la diferència entre l’actitud favorable dels valencians a l’ús públic del valencià i l’ús molt escàs dels dirigents socials, l’article busca quines són les causes de la divergència (§2). Proposa que estarien en les variacions que es varen produir en la ideologia del valencianisme entre els anys trenta i els sixanta del segle xx, i les conseqüències que els canvis ideològics varen tindre en la política valenciana durant els primers anys de la recuperació de la democràcia (final dels setanta i els huitanta). La interpretació del present permet deduir quines són les condicions i les actituds socials, polítiques i lingüístiques que s’haurien de donar per a que l’ús del valencià pare de retrocedir i es recupere (§3). Els factors necessaris van lligats a actituds democràtiques i a la consideració del valencià com a un component destacat de la identitat valenciana. Dins de les condicions considerades, figura la relació entre València i Espanya, i entre València i Catalunya.

Dir «argilaga» és destruir el valencià

[Escrit publicat originalment en el blog El Juliet, de Juli Martínez Amorós]

Vull hui analitzar un editorial que ha aparegut esta setmana en la revista El Temps. Es titula “Llengua bifurcada, llengua debilitada” i és un compendi de mites incomprovats que, conseqüentment, se sostenen només en una opinió esbiaixada. L’article ha merescut la lloança de reputats lingüistes, com Gabriel Bibiloni, així que haurem de suposar que potser alguns continuen sense posar un peu fora de la seua torre de vori.

Continua llegint

Relació entre models lingüístics i ideologies polítiques. El model lingüístic proposat per les universitats valencianes

Abelard Saragossà (Universitat de València)

[L’escrit reproduït és la secció §5.4 del treball: «El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat», publicat en la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia, 5, p. 21-104, 2015. El treball sencer és consultable en Academia.edu]

5.4.Ideologia i model lingüístic

Certament, la identitat dels valencians és la base més potent que hauria de tindre el valencià. Però, ultra les propostes que hem fet parlant dels lingüistes i dels docents (§5.2), hi han més factors lingüístics que afavoririen l’ús públic del valencià. Dedicarem dos apartats al tema, u sobre la relació entre ideologia i model lingüístic (§5.4) i un altre sobre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (§5.5).

Continua llegint