Comunicat de TFV sobre la decisió de Consum de deixar d’etiquetar els seus productes en valencià

Taula de Filologia Valenciana lamenta profundament la decisió de la Cooperativa Consum de deixar d’etiquetar els seus productes en valencià. Consum ha sigut, i és, el referent més notable en el compromís social per la normalitat i l’ús de la nostra llengua en l’àmbit cooperatiu i en el sector comercial. Per això no s’estén eixa decisió en uns moments propicis per a reivindicar la presència de totes les llengües oficials de l’Estat espanyol en el lloc que els correspon per història i, sobretot, per justícia.

Els arguments adduïts per a eixa decisió són, per una banda, la llegibilitat dels productes i, per altra, les queixes que s’haurien produït fora del territori valencià, així com protestes de consumidors catalans que al·leguen que no entenen algunes denominacions valencianes. Resulta evident que una empresa es deu a la clientela i ha de situar les raons comercials en l’eix de la seua acció empresarial i comercial. Però, des d’eixa perspectiva, cal notar que una bona part dels seus clients en la Comunitat Valenciana són valencians que tenen simpatia pel supermercat Consum pel seu suport a la llengua i cultura valencianes. En eixe marc, l’etiquetatge en la nostra llengua és un valor afegit per a molts d’eixos clients. Consum realitza una acció social i didàctica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i això ha comptat (i seguix comptant) en la seua creació, expansió i consolidació entre valencians. Els arguments adduïts sobre la llegibilitat dels noms en valencià són poc convincents, perquè sempre ha estat la versió en castellà en l’etiquetatge i perquè hi han infinitats de productes en tota Espanya d’empreses de renom etiquetats en portugués, francés, eusquera i, no cal dir-ho, molts en anglés, a més del castellà. Finalment, les queixes de consumidors catalans deuen ser producte d’una certa intolerància, però que no deuen tindre massa repercussió en les vendes.

L’ús del valencià en la comunicació, en l’etiquetatge i, en general, en la seua acció social és una senya d’identitat per a Consum. A causa d’eixe factor, fer concessions als qui voldrien que Consum deixara de ser una cooperativa valenciana que té en compte el valencià ¿aniria a favor de les vendes en Consum o en contra? Els seus directius haurien de pensar si retrocedir en l’ús del valencià pot ser més perjudicial que beneficiós per a la cooperativa. De fet, l’anunci de deixar d’etiquetar en valencià ja ha creat desconcert entre milers de valencians. Desconcert i també oposició. Consum deu seguir sent una empresa cooperativa emblemàtica per als valencians.

Des de Taula de Filologia Valenciana, demanem que Consum continue en la línia seguida fins ara, en l’etiquetatge i en totes les accions comunicatives o informatives. A més, estem convençuts que molts valencians aplaudirien eixa decisió i l’agrairien. Consum forta part de la recuperació social, econòmica i cultural dels valencians, i seria un bon senyal per a la cohesió social valenciana que seguira pel mateix camí.