La llengua d’Àpunt

J. Leonardo Giménez, tècnic lingüístic

La pròxima posada en funcionament de la nova radiotelevisió valenciana, Àpunt, és molt important per al futur (i present) d’esta llengua. La clausura de l’extinta RTVV va ser un colp molt fort contra el valencià, a pesar de la manifestament millorable qualitat dels seus programes i la notòria manipulació informativa que la caracteritzava. De la nova, esperem millores en tot o en quasi tot, i especialment, una radiotelevisió en valencià. El castellà té canals i mitjans en abundància, i no cal patiments per la seua pervivència, disfruta de bona salut. La nostra necessita suport, carinyo i bons aliments. Però no tot en la desapareguda cadena radiotelevisiva valenciana era roín.

Tenia un model lingüístic (encara que no sempre s’usava) adequat per al públic a qui anava adreçada, valencià, òbviament. Un model, en informatius i en alguns programes, i especialment en Punt 2/Nou 2 i 24/9, correcte, comunicatiu i, alhora, entenedor. Parafrasejant un prestigiós lingüiste català, Ricard Fité, podríem dir que en RTVV (en els programes amb el model lingüístic propi), “es parlava bé sense que es notara”. Si important per al valencià és l’existència de mitjans de comunicació, i especialment, audiovisuals, de qualitat i en la nostra llengua, important és també el model lingüístic que s’hi adopte, si no es vol causar desafecció i rebuig. Com diu Alexandre Ordaz, professor de valencià i membre, com servidor de vostés, del Cercle Isabel de Villena, en l’excel·lent article “Pel valencià consolidat de l’audiovisual (I)”, que poden llegir, entre altres llocs, en el blog de Taula de Filologia Valenciana, “El model de valencià ha d’estar al servici de l’ús, ser-li útil… Això implica que ha de ser un model natural, identificador, assimilable i practicable per als cinc milions de valencians. Per tant, no hauria de separar-se artificiosament del model de valencià públic que, durant vora vint-i-cinc anys, va fer connectar l’anterior radiotelevisió amb la nostra societat…”.


A banda de tindre en compte publicacions relatives a les normes d’estil i d’ús, com les contingudes en La llengua dels mitjans de comunicació, de Toni Mollà, o La llengua als mitjans de comunicació, editat per Antoni Ferrando, el portal ÉsAdir i altres llibres d’estil catalans o balears i, òbviament, L’estàndard oral del valencià, de l’AVL, caldria que Àpunt prenguera com a base el Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià, publicat per l’AVL. Es tracta d’un manual fet especialment per a mitjans audiovisuals valencians, que té les condicions de partir de la parla valenciana, en el marc de la unitat de la llengua, i de basar-se, com deu ser, en un llibre d’estil valencià, en la normativa i en les prioritats establides per l’AVL.


Si es releguen, es marginen o se censuren del llenguatge “formal” paraules i formes valencianes o d’ús secular, que diem, normatives, com “este/eixe”, “faena”, “orde”, “patix”/“partix”, “vore”, “vullc/vullga” i centenars més, com s’albira en altres àmbits, la desafecció i el rebuig estaran servits. I els conflictes, que la creació i el treball de l’AVL havia contribuït a superar, també. Esperem que no siga així.

Article publicat originalment en Levante-EMV, l’11 de juliol de 2017

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s