Marginar paraules valencianes homogeneïtza el valencià?

Leo Giménez, tècnic lingüístic

El passat dia 16 d’este mes, Levante-EMV duia una notícia procedent d’un comunicat de la conselleria competent en Política Lingüística que deia: “El Consell defén l’ús formal d’un valencià homogeni”. La nota informativa feia referència als Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, impulsats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, i a les crítiques a estos, contingudes en tres articles del professor de la Universitat de València i vocal de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Abelard Saragossà, publicats en este mateix diari. Crítiques que compartisc. Què s’entén per “valencià homogeni?

Vejam: els esmentats Criteris disposen (o prescriuen, ja que semblem una espècie de gramàtica alternativa) que, en l’Administració de la Generalitat, en els escrits administratius, s’usen els demostratius aquest, aqueix i derivats, que no diem els valencians, i marginen i releguen este, eixe i derivats, que sí que usem valencians i catalans del sud de Tarragona, i que tenen ús i tradició literària de segles. Això és un element d’homogeneïtzació? S’espera que algun funcionari abandone la paraula eixe i adopte aqueix? Disposar que s’utilitze “us va donar” i “veure-us”, en comptes de “vos va donar” i “vore-vos”, com ho diem, fa el valencià més homogeni? Imposar que no s’use la paraula orde com a manament o ordenació, menyspreant disposicions normatives i l’ús secular i vigent d’eixa paraula, en eixe sentit, és una part d’eixa homogeneïtzació? Ignorar i marginar les formes hòmens, jóvens, màrgens, clàssiques, etimològiques, plenament vigents i normatives, homogeneïtza molt? Imposar l’ús del numeral femení dues, que no diem els valencians, fins a quin punt fa el valencià més homogeni? I ja ens diran els responsables de la DGPLGM quina homogeneïtzació és que se censure l’ús de l’adverbi ahí, dels tres graus de proximitat/llunyania ací, ahí, allí/allà. Tot perquè a Catalunya s’usen els dos graus, que deu ser molt adequat, però allí. Ací usem, i és normatiu, ahí, i crec que pocs funcionaris i càrrecs del Consell entendran eixa censura. Però l’absurd arriba al punt que els Criteris disposen que “On calga distingir els tres graus… podem usar per al segon grau la forma clàssica aquí”. És a dir, amb la condició de no usar ahí o hem de fer com els veïns del nord o s’ha usar aquí, en lloc de ahí; de manera que els graus de proximitat/llunyania, si se n’usem tres, han de ser ací, aquí, allí/allà. Algun funcionari o càrrec polític valencià està en condicions d’entendre i d’usar eixa norma? L’ús de aquí, com a segon grau amb valor de ahí és, a hores d’ara arcaic, s’usava en l’època medieval, però ha perdut completament eixe sentit. A Catalunya i en algunes comarques valencianes aquí s’usa amb el significat que majoritàriament donem els valencians a ací, i és perfectament normatiu en eixe sentit, però en el que proposa/disposa la DGPLGM és marcià i absolutament incomunicatiu. Un altre exemple de “valencià homogeni” és que els Criteris ignoren les formes majoritàriament valencianes dels verbs incoatius, de manera que s’ha d’usar, sempre, parteixen i no partixen; agraeixen i no agraïxen. Igual ocorre amb els verbs velaritzats: s’ha de dir i d’escriure (Jo) cus i no cusc i vull i no vullc o cusa i tussa i no cusca ni tusca. Un exemple, entre molts altres, de marginació de paraula pròpia de la parla tradicional valenciana en els Criteris, és el mot picapedrer, semblant al castellà picapedrero. En valencià, majoritàriament, sempre hem dit pedrapiquer. El diccionari de l’AVL inclou les dos formes com a normatives, però prioritza la nostra, pedrapiquer. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans també arreplega les dos formes, però prioritza picapedrer. La DGPLGM, en este cas i en molts altres, prioritza l’IEC i ignora l’AVL. Tot molt clar, no? I com els exemples apuntats, molts altres.

Alguns ens preguntem: Prioritzar paraules, formes, expressions que no diem i marginar i ignorar les que diem, normatives, fa el valencià més homogeni?

Amb tot, el més preocupant és el model lingüístic que representen els Criteris, un model que ignora el que s’inferix dels documents normatius de l’AVL, no té en compte moltes de les seues recomanacions i prioritats, ni seguix el seu model vehicular de llengua. I s’albira la marginació i censura, de fet, de centenars de paraules, formes i expressions pròpies del valencià genuí, real i normatiu. Els Criteris signifiquen un pas arrere i auguren un projecte de retorn al model dels anys huitanta, artificiós, estrany a la parla i elitista, de forta influència de posicions noucentistes i essencialistes. Amb eixa línia d’actuació, si no s’atura, reviscolarà la flama del conflicte lingüístic, que la creació i actuació de l’AVL havia contribuït a apagar, i que per a això, per a superar la permanent confrontació, entre altres motius, es va crear.

Leo Giménez, tècnic lingüístic de l’Administració local, jubilat.

Adaptació de l’article publicat en Levante-EMV, el 22 de juny de 2017.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s