Models i resultats dels exàmens de la JQCV

leo-gimenez-gimenez

Leo Giménez Giménez*

Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix que no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.

A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a eradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:

1. Cal fer un estudi de resultats, amb els percentatges d’aprovats respecte als presentats en cada nivell; també cal saber el percentatge de repetidors. Eixe estudi cal particularitzar-lo segons dos factors: titulació acadèmica i edat dels/de les presentats/ades. La investigació dita permetria traure conclusions de resultats en general i, en particular, de l’adequació de la classe, format i contingut de les proves.

2. Segons la informació de què disposem dels últims anys, el percentatge d’aprovats en el Mitjà respecte als presentats a l’examen és molt baix (entre el 30% i el 40%). En alguna seu d’exàmens, es veu que no ha arribat al 30%. En l’última convocatòria, la de juny de 2016, de 27.032 persones presentades, van aprovar l’examen final 5.846 examinands, un poc més del 21%, fet escandalosament cridaner. Si això es confirmara, hauríem de deduir que és gravíssim, ja que bona part dels que es presenten han tingut el valencià com a mínim 12 anys en els estudis reglats, de manera que fallen els exàmens o falla l’ensenyament (o tot plegat). Convé recordar que un certificat de coneixement mitjà de llengua (o de qualsevol altra rama del saber) ha de ser representatiu de la competència en un usuari mitjà. Si no és així, és que hi ha disfunció entre els continguts, format i model dels exàmens i les competències adquirides en el sistema d’ensenyament. No val argumentar que el Mitjà actual equival al C1 del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MECR), ja que el model d’examen no avalua realment (com hem dit en la introducció) el coneixement real de llengua.

3. L’alternativa al model actual hauria de focalitzar un model d’exàmens on la competència comunicativa siga el factor més important. Per contra, caldria suprimir els tests i els apartats de verdader o fals, molt poc significatius per a deduir la competència comunicativa de qui s’examina. També convindria llevar les proves d’encertar quin resum sintetitza millor un escrit, ja que la interpretació d’eixos resums conté un grau alt de subjectivisme.

4. L’alternativa s’ha d’elaborar tenint molt en compte els models d’exàmens d’altres llengües, sobretot els que fan en les escoles oficials d’idiomes (que en general avaluen la competència i els recursos comunicatius del/de la examinand). Com ara, seria útil considerar els models d’exàmens del Trinity College per a l’anglés, els quals no inclouen tests sobre la normativa. La base de l’examen hauria de ser:

a) Part escrita (redacció, completar escrits, frases alternatives).
b) Comprensió lectora.
c) Comprensió oral.
d) Interacció oral.
e) Exclusió (o presència mínima) de solucions no comunicatives (i/o irrellevants, o rebuscades), les quals tenen la finalitat de provocar l’errada.

També caldria llevar el sistema de penalització. Penalitza amb 0,4 punts, o 0,50 en el cas del Mitjà, i 0,4/0,7 en el Superior, que es lleven dels encerts. Això pot servir en unes oposicions i en altres casos. En canvi, és contraproduent en l’avaluació de coneixements del valencià, que és una llengua minoritzada. En eixa situació, són necessaris sistemes, models i procediments que fomenten, que estimulen, que incentiven. Per contra, cal evitar els mitjans repressors, dos dels quals són la penalització i la complexitat i dificultat extrema.

Homologacions

Actualment, s’homologa el títol de l’ESO amb l’Elemental de la JQCV. Abans, l’homologació amb eixe certificat s’atorgava al títol d’EGB. Però, ni abans ni ara, el títol acadèmic corresponent a una etapa superior s’homologa amb un certificat de més nivell (Mitjà o Superior). No és just. És com un menyspreu al valencià de l’ensenyament de Batxillerat i altres nivells superiors. Certament, els estudiants no ixen massa ben preparats des del punt de vista de la normativa (i una part des del punt de vista comunicatiu). Però això és un altre debat: quina incidència té l’assignatura de valencià i quina hauria de tindre. Al títol de Batxillerat (amb les corresponents assignatures de valencià obligatòries) deu correspondre-li el certificat de valencià Mitjà.

A partir de l’adequació al MECR (que prepara la DGPLGM, i també les universitats), cal que eixa anomalia s’esmene, tant per als titulats de Batxillerat com per als d’FP, així com els d’estudis universitaris cursats en valencià. Els estudiants universitaris que tenen prou crèdits en valencià haurien de ser homologats amb una certificació de valencià Superior.

Divulgació i compliment de la normativa que conté el diccionari i la gramàtica de l’AVL

La direcció de la política lingüística correspon, com és obvi, a l’òrgan corresponent del Consell de la Generalitat (abans, Subdirecció General; ara, Direcció General). En canvi, l’establiment de la normativa correspon, d’acord amb la nostra legalitat estatuària, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és l’ens normatiu. Ocorre que l’anterior òrgan/direcció de Política Lingüística no va fer pràcticament res per a divulgar els acords i documents de l’Acadèmia (Diccionari normatiu valencià i Gramàtica normativa valenciana). Això ha tingut conseqüències greus en l’ensenyament (tant en Primària i Secundària com en els estudis universitaris), ja que la majoria de manuals i llibres escolars (amb alguna excepció lloable) no inclouen les novetats normatives establides per l’AVL. Majoritàriament, tampoc són considerades eixes novetats entre els continguts de les proves de la JQCV, ni en els cursos de formació del professorat. Les conseqüències d’eixa falta de coordinació són la desorientació dels estudiants, els examinands i els usuaris en general. Un exemple: per falta d’informació (i per altres causes), gran part del professorat continua considerant faltes moltíssimes de les novetats normatives aprovades per l’AVL (cosa que repercutix en la nota de l’alumne). Una tal disfunció entre l’Acadèmia i l’ensenyament també genera discussions en molts àmbits sobre la correcció de multitud de paraules, expressions, estructures gramaticals o el sentit d’una paraula.

Davant d’un panorama tan negatiu, cal que la DGPLGM divulgue les aportacions normatives de l’AVL a les editorials, al món de l’ensenyament i als àmbits de la promoció i normalització lingüística. Complementàriament, també és necessari que l’autoritat educativa i la de política lingüística organitzen cursos de formació en eixe sentit. Per una altra banda, és urgent que s’adeqüen a les aportacions de l’Acadèmia els bons recursos de què disposem, com és el cas dels programes SALT (de gran utilitat durant molts anys). És incomprensible que no s’haja fet eixa operació, amb inclusió de les aplicacions informàtiques que són útils per als usuaris. A més, al costat de l’actualització cal posar la divulgació entre els valencians d’eixos recursos.

*Escrit publicat originalment en Veu Pública (Federació de Servicis Públics UGT – País Valencià) el 24 de novembre de 2016.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s