Marginar paraules valencianes homogeneïtza el valencià?

Leo Giménez, tècnic lingüístic

El passat dia 16 d’este mes, Levante-EMV duia una notícia procedent d’un comunicat de la conselleria competent en Política Lingüística que deia: “El Consell defén l’ús formal d’un valencià homogeni”. La nota informativa feia referència als Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, impulsats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, i a les crítiques a estos, contingudes en tres articles del professor de la Universitat de València i vocal de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Abelard Saragossà, publicats en este mateix diari. Crítiques que compartisc. Què s’entén per “valencià homogeni?

Continua llegint

Entrevista a Josep Saborit Vilar

Version 2

Josep Saborit és expert en dialectologia i fonètica valencianes

Josep Saborit Vilar va ser el guanyador del premi Joaquim Garcia Girona en la I Jornada sobre el valencià de Taula de Filologia Valenciana, pel treball «Alguns canvis intergeneracionals en el valencià de la Plana Baixa», publicat en el primer número de la revista Aula de Lletres Valencianes. Saborit és llicenciat en Filologia Anglesa i professor en un centre de formació de persones adultes; també és autor de El valencià de les Alqueries (1998) i Millorem la pronúncia (2010). Hui parlem amb ell sobre aquell treball i ens mostra la seua visió sobre l’ensenyament del valencià en l’actualitat.

Llegiu l’entrevista a Josep Saborit

Els «Criteris»: Un retorn cap al passat

En este article, intentaré explicar dos incògnites de l’anterior: per quin motiu els Criteris [de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme] no han seguit les recomanacions de l’Acadèmia; i com s’entén que el llibre, més que impulsar a usar el valencià, anima al contrari.

«L’objectiu dels Criteris de la DGPL és tornar cap al valencià escrit dels anys huitanta».

La DGPL no ha aplicat les propostes de l’Acadèmia perquè l’objectiu real deu ser tornar cap al valencià escrit dels anys huitanta, que substituïa no poques formes valencianes vives per catalanes vives (de Sé que tu eres eixe que preferia (i preferix) vindre amb dos maletes xicotetes, a Sé que tu ets aquest que preferia (i prefereix) venir amb dues maletes petites).

«Es poden trobar desenes de formes que diferixen de les solucions recomanades per l’AVL»

En eixe marc, les formes homes, dues, aquest, prefereix es tornen símbols d’aquell model, de manera que aplicar les revisions de l’Acadèmia diluïa l’objectiu. Com ha indicat Josep Lacreu, el contingut dels Criteris només és la punta de l’iceberg: «llegint a l’atzar qualsevol DOGV, es poden trobar desenes de formes que diferixen de les solucions recomanades per l’AVL. Vistes en conjunt, les discrepàncies tenen un valor categorial» (Levante, 2017-03-31).

Continua llegint

Els «Criteris» de la DGPL i les lleis valencianes

abelard_saragossa

Abelard Saragossà

En relació a la llengua pròpia, el Govern valencià actual és diferent de l’anterior. La majoria de membres l’usen regularment en les intervencions públiques; estan potenciant-la en l’escola i en la societat; han elaborat una disposició sobre usos institucionals; recuperaran RTVV. En eixe marc, hauria de ser positiu que la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) haja editat Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (23-11-2016), encara que això depén del contingut del llibre. En este article, comentaré a qui és aplicable i com s’ha elaborat. Em fonamentaré en un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

«Les normes de l’AVL han de ser respectades per totes les institucions públiques valencianes»

Les normes de l’Acadèmia (institució estatutària) han de ser respectades per totes les institucions públiques valencianes. En canvi, la DGPL (integrada en la Conselleria d’Educació) és un òrgan de quart nivell. Quant als Criteris, tenen un rang legal baix (són una resolució administrativa). Només són aplicables al Consell i les conselleries. Queden fora les altres institucions estatutàries, els ajuntaments, les diputacions, les universitats i l’Administració de l’Estat.

Continua llegint

Germà Llorca participa en la jornada «El valencià de la futura RTVV»

En este vídeo podeu vore la intervenció del company Germà Llorca en la taula redona “L’assessorament lingüístic en els espais de televisió i ràdio” (minut 1:11:08), que tingué lloc el passat 19 de maig, durant la jornada “El valencià de la futura RTVV”, celebrada en la Facultat de Filologia de la Universitat de València. La taula estigué moderada per Lluís Polanco (UV) i comptà amb la presència d’Oriol Camps (IEC), Carla González (UAB) i Juli Esteve (Infotelevisió). També podeu llegir la transcripció de la intervenció de Llorca.

El model lingüístic de la Corporació

Gumbau en la VI Jornada sobre el valencià (2014)

Felip Gumbau Morera

El passat divendres 19 de maig vaig tindre la sort d’assistir a una jornada acadèmica titulada “El valencià de la futura RTVV: reptes i oportunitats”, subtitulada “Jornada sobre els models lingüístics de la comunicació audiovisual”, que es va celebrar a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Després de no pocs anys, tornava amb molta il·lusió a la casa on em vaig formar com a professor de Valencià, i el viatge des de Benicarló va valdre molt la pena.

Continua llegint

Convocatòria a la IX Jornada sobre el valencià

IX Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa

Taula de Filologia Valenciana, en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Caixa Popular, Escola Valenciana, la Fundació Constantí Llombart i l’Ajuntament de Silla, convoca la «IX Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», que es farà el dissabte 28 d’octubre del 2017 en l’Ajuntament de Silla. Així mateix, obrim la convocatòria del premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor», que tenen com a finalitat fomentar la investigació.

Continua llegint

Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat

Ja podeu consultar el treball d’Abelard Saragossà «Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat», publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes.

El treball mostra les reflexions de Saragossà al voltant del poemari Joc de dos, de Rosa Roig, i mostra que partint del model lingüístic dels setanta i els huitanta, l’autora lliga l’idioma a les persones de l’entorn i dignifica la llengua viva. Per mitjà d’exemples extrets del poemari, Saragossà sosté que Roig actua críticament davant del model aprés en la llengua escrita. El resultat és un model lingüístic arrelat i ben orientat, una llengua digna, natural, aplicable a l’oralitat.

Models i resultats dels exàmens de la JQCV

leo-gimenez-gimenez

Leo Giménez Giménez*

Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix que no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.

A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a eradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:

Continua llegint