Noves tècniques, velles cultures.

comparques

Ja podeu consultar en la nostra pàgina web l’article «Noves tècniques, velles cultures. Una nova manera de transmetre consciència», de Vicent Artur Moreno, publicat originalment en el número tres de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia. Moreno hi reflexiona sobre la pervivència de la cultura valenciana al llarg de la història i explica l’experiència de la iniciativa cultural Comarques valencianes, diàlegs amb el territori, una exposició interactiva sobre les comarques valencianes que va ser realitzada per mitjà de la tecnologia de la realitat augmentada.

«El valencià és fàcil». Entrevista amb Leo Giménez

Leo-Gimenez

Entrevista amb Leo Giménez, publicada en Levante-EMV, el 4 de juny del 2016

“L’AVL s’ha vist menyspreada per sectors essencialistes”
El columnista de Levante-EMV i tècnic lingüístic Leo Giménez recopila els seus articles sobre el valencià al seu nou llibre El valencià és fàcil.

RUBÉN SEBASTIÁN. Alzira

La setmana passada es va presentar públicament el llibre El valencià és fàcil, de Leo Giménez, tècnic lingüístic de l’Ajuntament d’Alzira i columnista setmanal de la secció “Qüestió de llengua” de la pàgina “Panorama” de Levante-EMV. Ha sigut editat per Reclam Editorial, amb el patrocini de la Mancomunitat de la Ribera Alta i la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira. El llibre el constituïx la recopilació de les mencionades columnes setmanals, que l’autor publica en la pàgina dita d’este rotatiu, des de març del 2011 fins a novembre del 2015.

Conversem amb Leo Giménez perquè ens explique els arguments del llibre.

Per què cal recomanar El valencià és fàcil?

–Els 214 articles que conté són un compendi, amb ànim divulgatiu, d’unes quantes idees centrals que considere interessants o útils per a l’ús normal del valencià: exposició i aclariments de dubtes lingüístics; reivindicació de l’ús i del valor de centenars de paraules i expressions genuïnament valencianes, marginades durant molt de temps del model culte; alerta contra les interferències i calcs innecessaris, procedents del castellà i altres llengües; comentaris i avisos respecte a traduccions automàtiques defectuoses, sense revisió, que de vegades canvien el sentit o produïxen hilaritat; divulgació de les admissions normatives de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; i també suport a inclusions normatives comunicatives i modernes. El llibre també conté anàlisis de normes incoherents i crítiques a molts aspectes de la normativa lingüística. I tot en un to sorneguer i irònic, almenys ho intente, perquè crec que l’humor és un bon recurs didàctic.

Continua llegint

VIII Jornada sobre el valencià. Convocatòria, informació i inscripció

logos1

VIII Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa

Taula de Filologia Valenciana, en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Caixa Popular, Escola Valenciana, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, la Universitat Politènica de València-Campus d’Alcoi i l’Ajuntament d’Alcoi, convoca la «VIII Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», que es farà el dissabte 29 d’octubre del 2016 en la seu alcoiana de la Universitat Politècnica de València. Així mateix, obrim la convocatòria del premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor», que tenen com a finalitat fomentar la investigació.

Taula de Filologia Valenciana és una associació formada principalment per docents d’institut i d’escola, tècnics lingüístics i professors d’universitat. El seu objectiu bàsic és treballar per a millorar la docència del valencià i el model lingüístic valencià, així com fer propostes que faciliten l’ús social de la llengua pròpia dels valencians.

Assistència i participació

Podrà assistir a la Jornada qualsevol persona interessada per la llengua i la literatura valencianes. Els assistents que s’hi inscriguen rebran un certificat d’assistència si el sol·liciten.

Les persones que vullguen participar amb una comunicació hauran de presentar una proposta inèdita sobre els camps següents:
• Pedagogia i ensenyament de llengua o literatura
• Ús social del valencià
• Norma lingüística (existent o desitjable)
• Formació o evolució del model lingüístic valencià
• Ressenya d’un treball publicat (article o llibre)

Els sol·licitants hauran de presentar un document que incloga el títol de la comunicació, nom i lloc de treball (o ofici) de l’autor (o autors), descripció succinta de l’objecte d’estudi, de la causa del treball i del resultat esperat. L’extensió màxima de la sol·licitud serà de 300 paraules o 2.500 caràcters. La data límit per a la presentació del dit document serà el 5 de setembre del 2016, que cal enviar per correu electrònic (taulafilologiavalenciana@gmail.com). Encoratgem els docents i els llicenciats a presentar treballs útils per a l’estudi del valencià.

Les sol·licituds seran revisades pel comité organitzador de la Jornada, que comunicarà per correu electrònic en la segona quinzena de setembre si el treball ha sigut acceptat.

Els treballs que opten a un premi hauran de ser presentants (del tot redactats) abans del dia 1 d’octubre del 2016. Les comunicacions podran ser seleccionades per a publicar-les en la revista anual científica Aula de lletres valencianes. Revista valenciana de filologia.

Premis «Joaquim Garcia Girona» i «Jordi Valor»

Els premis estan destinats preferentment a persones que no es dediquen professionalment a la docència universitària. La finalitat és potenciar que els docents de les escoles i dels instituts participen activament en la investigació sobre els camps susdits.
El premi «Joaquim Garcia Girona» està sufragat per l’AVL i té una dotació econòmica de 1.000 euros.

El premi i «Jordi Valor» està patrocinat per la Caixa Popular. Té una dotació de 300 euros. Amb tot, els participants assumixen que l’atorgament de les dites quantitats estan subjectes a la disponibilitat pressupostària.

El jurat dels premis estarà integrat pels membres del consell de redacció de la revista anual Aula de lletres valencianes – Revista valenciana de filologia, els quals són professionals qualificats coneixedors de la temàtica a valorar.

Programa provisional

L’estructura de la Jornada serà:
• Entrega de materials als inscrits.
• Inauguració.
• Entrega dels premis i intervenció dels autors premiats.
• Intervenció d’alguns dels autors que han participat en l’estudi de l’Escriptor de l’Any de l’AVL (enguany, sor Isabel de Villena).
• Presentació de les comunicacions seleccionades (totes o una part; cada una, quinze minuts de duració).
• Taula redona: «Com ensenyar literatura i crear lectors: ho estem fent bé?». Coordinador: Francesc Gisbert.
• Dinar de germanor.
• A la vesprada, assemblea dels membres de Taula de Filologia Valenciana.
El programa de la Jornada serà fet públic cap al dia 10 d’octubre del 2016.

Inscripció a la Jornada

L’assistència a la Jornada és lliure, però el fet d’inscriure’s permet a l’assistent sol·licitar un certificat d’assistència i informar si assistirà al dinar de germanor. La inscripció s’haurà de fer omplint este formulari. El certificat d’assistència és debades per als membres de Taula de Filologia Valenciana, mentres que els no membres, en cas que el vullguen, hauran de pagar una quota de 5 €, que faran efectiva o bé per transferència bancària al compte ES25 3159 0010 5222 1273 1117 (BIC: BCOEESMM159) o bé en efectiu en la inauguració de la Jornada.

L’organització reservarà materials per als inscrits amb antelació. Als altres, no els pot garantir que en tinga.

Dates a tindre en compte:

• Termini de presentació de sol·licituds de comunicació: 5 de setembre del 2016.
• Confirmació de sol·licituds acceptades: cap al 20 de setembre del 2015.
• Presentació de treballs redactats per als aspirants als premis: abans de l’1 d’octubre del 2015.
• Publicació del programa detallat: cap al 10 d’octubre del 2016.
• Jornada: 29 d’octubre del 2016.

Publicació de treballs

Els autors que aspiren a publicar el treball presentat hauran d’enviar la versió escrita abans del dia 21 de desembre del 2016. Cal ajustar-se a les normes de presentació d’originals.

Posteriorment, el consell de redacció d’Aula de lletres valencianes. Revista valenciana de filologia decidirà quins treballs responen a les exigències de la revista i els enviarà a avaluar a dos membres del consell assessor de la revista.

Paraules del Vocabulari de cruïlla incorporades en el diccionari valencià

Vocabulari_de_cruïlla

Article de Felip Gumbau Morera publicat originalment en La Calamanda.

El Vocabulari de cruïlla és una obra del tortosí Joan S. Beltran i Cavaller publicada en dos volums per Onada Edicions l’any 2010 i té com a subtítol «Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal». Tal com diu al principi de la presentació, «té l’objectiu de recordar ‒o fer conèixer‒ i de recuperar l’ús de tot un seguit de mots molt nostres, que havien estat d’ús general a la nostra àrea dialectal i que, en els darrers cinquanta anys, han sofert una reculada notable, especialment entre el sector de població més jove». Sense anar més lluny, l’altre dia em sorprenia perquè ben pocs dels meus alumnes vinarossencs de 2n d’ESO coneixen la paraula capçó, per posar un cas recent. Seguint amb l’obra, al final de la presentació, Beltran declara que l’objectiu del treball, reflectit en el subtítol, és «situar en el context de la llengua formal tot un seguit de mots corrents en el dialecte tortosí», i ho fa documentant les paraules meritòriament amb una selecció de textos ben diversos.

Va ser quan va aparéixer el Diccionari normatiu valencià, publicat en xarxa per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al febrer del 2014, quan, furgnat furgant, per curiositat i defecte professional, vaig tindre l’agradable sorpresa de trobar reflectides paraules que no arreplegava el diccionari català de referència, el de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), com és el cas del nom garrames, cosa que sempre m’ha dolgut. Llavors vaig tindre una pensada: repassar el Vocabulari de cruïlla i mirar si el diccionari de l’Acadèmia (DA) arreplegava paraules de les nostres terres, i la veritat és que la sorpresa va ser molt agradable. És per això que vull compartir esta llista de paraules del Maestrat, les Terres de l’Ebre i el Matarranya que apareixen al diccionari valencià per fer honors a la tasca de Joan S. Beltran i Cavaller, per reconéixer les virtuts del diccionari de l’Acadèmia i, sobretot, per recordar, fer conéixer i recuperar paraules tan nostres. Vos oferixc els mots per orde alfabètic acompanyats de la definició i, si escau, d’algun exemple.

Continua llegint

Continguts d’Aula de Lletres Valencianes 5

Feu clic ací per a visualitzar d’un colp d’ull els continguts que oferix el número 5 de la revista Aula de Lletres Valencianes, la revista de Taula de Filologia Valenciana editada per la Institució Alfons el Magnànim. Es tracta d’un índex ampliat que va ser exposat per Àngel V. Calpe en la presentació de la revista, el 24 d’abril en la Fira del llibre, en la qual també participaren Josep Àngel Mas, Abelard Saragossà, Vicent Flor i Gil Manuel Hernández.

El futur d’Aula de Lletres en la nova situació sociopolítica

josep-angel-mas

Josep Àngel Mas (UPV)

[Escrit de Josep Àngel Mas llegit en la presentació del número 5 de la revista Aula de Lletres Valencianes, Fira del llibre, València, 24-04-2016]

Parle hui ací com a membre del comité d’edició d’Aula de lletres valencianes, concretament de la secció de sociolingüística. Això vol dir que m’ocupe de gestionar els articles que ens arriben sobre l’ítem amplíssim de l’ús de la llengua. Gestionar-los vol dir que faig una primera revisió dels textos que ens arriben i en gestione l’avaluació per part d’experts en la matèria de la categoria de Georg Kremnitz (Universitat de Viena), Lluís Polanco (Universitat de València), Anselm Bodoque (Universitat de València) i Raquel Casesnoves (Universitat Pompeu Fabra), alguns dels quals van acceptar formar part del nostre consell assessor després d’haver publicat en la revista.

Amb açò que acabe de dir, vull destacar que Aula és una revista científica que es comporta com a tal. O que també ho és, perquè el que vull destacar encara més és que la nostra revista aconsegueix combinar esta exigència amb un marcat vessant no sols divulgatiu sinó participatiu per a col·lectius tan importants en la gestió diària i quotidiana de la llengua com són els tècnics lingüístics i els professors d’institut. És aquesta combinació entre rigor i voluntat d’obertura, de participació i construcció comunitària, el que fa d’Aula una revista especial i necessària en la reflexió sobre la situació del valencià i sobre les perspectives de la nostra llengua.

Continua llegint

Entrevista a Abelard Saragossà en La Veu

Reproduïm tot seguit l’entrevista que Raquel Sanchis féu a Abelard Saragossà i que va ser publicada en el diari digital La Veu el dimecres, 20 d’abril de 2016.

Abelard Saragossà, filòleg valencià i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, director de Taula de Filologia Valenciana i autor d’obres de referència com la Gramàtica valenciana raonada i popular (2003) va estar elegit, el passat 9 d’abril, com ja vam anunciar, acadèmic de l’AVL.

El professor Saragossà, qui ja ha col·laborat amb La Veu en anteriors ocasions, ha accedit a contestar-nos unes preguntes sobre la situació sociolingüística que vivim al País Valencià.

P: Què ens pot dir respecte de la seua recent entrada en una institució tan rellevant per a la societat valenciana com és l’AVL? Què ha suposat aquest fet per a vostè?

R: Des d’un punt de vista social, hi havia un sector que demanava per Internet que jo entrara en l’AVL perquè es senten identificats amb els criteris de la normativa que propose i amb els estudis que faig per a solucionar problemes de la normativa. Un manifest del castellonenc Josep Saborit ha tingut un suport apreciable.

R: Des del punt de vista personal, el fet de ser membre de l’AVL suposa poder debatre amb els qui tenen l’autoritat en la normativa lingüística sobre normes que practiquen els parlants, que divergixen del castellà i que, en canvi, o no figuren en les nostres gramàtiques o figuren en llocs marginals. Per exemple, la construcció temporal demà de matí és inexistent en castellà i ben popular en valencià. També espere debatre, amb els membres de l’AVL, sobre normes que no s’assimilen perquè són poc coherents, com ara la hipotètica elisió de de en la construcció des de que, ja que des no és una paraula i, per tant, des de és una paraula simple i de no hauria de caure. El meu objectiu és impulsar un debat per a aconseguir que el model lingüístic valencià siga més identificador, més assimilable i, en conseqüència, més practicable en la comunicació pública.

Continua llegint

Presentació d’Aula de Lletres 5

Aula-de-lletres-valencianes

El pròxim diumenge, 24 d’abril, tindrà lloc la presentació d’Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, a les 19:30 hores en la sala 2 del Museu de Ciències Naturals (Jardins del Real) en el marc de la Fira del Llibre de València. L’assistència és lliure per a qualsevol persona interessada en la llengua i la literatura valencianes.

Aula és el resultat de l’activitat de l’associació Taula de Filologia Valenciana, i està publicada per la Institució Alfons el Magnànim. El número 5 inclou els treballs següents:

PART PRIMERA. Estudis.

  • «El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat». Albelard Saragossà.
  • «Les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià». Felip Gumbau Morera.
  • «Estudi de les formes un i u en l’obra de Fabra». Ana Sastre Gadea.

PART SEGONA. Documents, experiències, propostes i informes.

  • «Reflexions al voltant del valencià a l’escola». Joaquim López Río.
  • «¿Com podem millorar l’ensenyament del valencià? Reflexions, experiències i propostes». Taula de Filologia Valenciana, Vicent Moreno Montañés, Rosa Ribes, Juli Fenollar i Francesc Company.
  • «El valencià a l’escola pública de la Vall d’Albaida (la tasca dels ensenyants contra la indiferència dels governants)». Joan Olivares.
  • «El teatre com a experiència pedagògica i eina de coneixement personal». Susanna Sebastià Escrig.
  • «Els arxius com a recurs didàctic per a l’ensenyament del valencià». Vicent Terol i Reig.

PART TERCERA. Crítica literària.

  • «Objectius i condicions dels treballs d’anàlisi literària». Taula de Filologia Valenciana.
  • «Les rutes literàries com a eina d’animació a la lectura». Francesc Gisbert i Muñoz.

PART QUARTA. Ressenyes.

  • «Per a una anàlisi del valencianisme. Aportacions de Mas (2008)». Abelard Saragossà.

Consulteu altres números de la revista Aula de Lletres Valencianes

«L’antich alt estil…», d’Antoni López Quiles

Aula-de-Lletres-Valencianes

Ja podeu consultar el treball d’Antoni López Quiles «L’antic alt estil: Escorihuela i la dignificació lingüística en el segle XVIII», publicat en el número 3 de la revista Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia. Es tracta d’un article que complementa un estudi anterior sobre una altra «Canzó Real» del poeta valencià de finals del segle XVIII, ara sobre sant Joan de Ribera. A banda de descobrir els interessants esquemes compositius de l’autor, torna a posar en relleu la importància del compromís patriòtic del poeta i l’esforç que fa per la dignificació lingüística en temps molt adversos. En el moment de beatificació del Patriarca Joan de Ribera, Escorihuela aprofita l’avinentesa per a oferir una composició lírica vinculada als corrents poètics més moderns en aquell temps, però impregnada d’un fort designi de promoció del valencià.

Abelard Saragossà a les bases del valencianisme

abelard_saragossa

Amics de les bases del valencianisme,

Pocs dies han sigut tan emotius per a mi com hui. I no és només pel fet d’haver sigut triat com a membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, això ha influït. He estat a favor de l’Acadèmia des del moment de conéixer la llei de creació i des del moment de saber quins serien els primers membres (en el 2001). Però la flama que m’ha commogut són les mostres emotives d’adhesió que m’han arribat. Al cap de poques hores, són moltes les dotzenes d’escrits que he rebut. En destaque u d’un exalumne de Puçol, que adopta la posició adequada: debat racional i unitat entre els valencianistes:

Raül Hernàndez: «Moltíssimes vegades discrepe i discreparé d’Abelard. Però mai no l’he vist fer cap aportació que no vinga de la racionalitat, la capacitat d’argumentar en pau i llibertat, o la possibilitat de canviar de postura si algú el convenç o li demostra que ha fallat en algun punt. Una joia de persona i un gran valor com a lingüista, potser l’únic de tot el domini que no ha caigut mai en la comoditat mandrosa de les “escoles” i els lobbies epistemològics. Una de les millors notícies del dia.»

A tots els qui m’heu escrit, moltes gràcies. Jo sóc com tots vosaltres: un valencià identificat amb els carrers valencians que vol que els valencians tornem a dirigir el nostre futur amb decisió, amb justícia i amb solidaritat; i un valencià que creu que, per a arribar a eixe objectiu social i alhora ètic, és molt útil la defensa activa de l’ús públic del valencià. Des dels carrers valencians (a on m’he criat i format com a persona i com a valencià), espere fer un treball en l’Acadèmia que siga útil als carrers valencians, no debades els valencianoparlants són l’origen i el fonament del valencià i, alhora, els destinataris dels estudis i dels esforços dels professionals de la llengua: els sofrits docents (a qui tant devem) i els escriptors, els lingüistes i els correctors. En la dedicatòria de la meua gramàtica, dic que està destinada «al poble valencià, del qual vinc i al qual m’adrece».

Sé, amigues i amics, que com a valencianiste comença ara l’etapa més difícil de la meua vida. És aquella en què els milers de pàgines que he escrit mentres feia classes en la Universitat de Valéncia haurien d’aprofitar per a contribuir a elaborar un model lingüístic que, alhora que siga digne, també siga identificador, assimilable i practicable per als valencians de cultura mitjana. Com ara els meus pares, Abelard el Motxilla (que no em pot vore) i ma mare, Lola la Masera (que es manté vital als 88 anys). I tot això procurant coordinar-nos lingüísticament amb els balears i amb els catalans. Convé repetir-ho: els valencianoparlants són l’origen i el fonament del valencià i, alhora, els destinataris dels dels esforços dels lingüistes.

No seré ni d’estos ni d’aquells, ni d’este partit ni d’aquell. Només seré dels valencians que volen que el valencià siga una llengua normal i corrent en qualsevol àmbit de la societat valenciana. Siga quina siga la ideologia d’eixos valencians (d’esquerra, de centre o de dreta; dels anomenats «catalanistes» o dels qualificats com a «blavers»), si defenen l’ús públic del valencià em tindran al costat per a comunicar-nos en valencià i per a afavorir la identificació personal amb el valencià.

També sé que, quan u està en una institució, pot no vore moltes coses que des de fora veuen ulls reflexius. Quan això passe, vos demanaria que m’ho comuniqueu (Abelard.Saragossa@uv.es). De la mateixa manera que no recorde cap escrit de cap alumne a què no haja contestat, procuraré atendre les peticions argumentades que em faça qualsevol valencià. Gràcies a l’educació dels meus pares, sempre he sentit que no estic per damunt de ningú. Ara que estic en la maduresa com a persona, sé que sóc un servidor dels valencianoparlants. Excepte fidelitat al poble valencià, no he de demanar res a ningú. Ans al contrari: la meua obligació no és demanar, sinó donar. Sobretot donar als valencians: donar orgull i satisfacció per la nostra forma de ser, de viure, de conviure i de parlar; donar solucions a problemes lingüístics; i desplegar reflexions crítiques sobre la societat valenciana. En primer lloc, autoestima; i, dins de la matriu de l’autoestima, autocrítica.

A causa del contrast entre estar dins d’una institució i estar fora, demane la vostra ajuda, la vostra col·laboració. Jo procuraré estar al costat de vosaltres. Però també vos demane que vosaltres estigau al costat meu fent-me observacions, indicant-me problemes, assenyalant-me errors.
També voldria dir-vos que no escric com em pense que hauria d’escriure. Escric d’una manera que puga acceptar la major part dels valencianistes. Sé que a alguns no vos agradarà vore i, uns altres, estirareu l’orella davant de maduresa. Però, si hi han errors en la meua forma d’escriure o si hi han paraules que convé modificar (¿què és millor jo o io, què o qué?), això caldrà demostrar-ho amb estudis d’investigació publicats en revistes (i, sempre, tenint en compte com reaccionen els valencianoparlants davant del valencià escrit).

Una altra volta, done les gràcies a totes les mostres d’adhesió que he rebut, tan grans (grans en quantitat i en qualitat). Perdoneu que no puga contestar-vos d’u en u, com a mi m’agradaria (igual que m’agrada posar la dedicatòria a un llibre mirant als ulls de qui me la demana). Vosaltres sou la força més gran que tinc per a treballar i per a servir al poble valencià. Vos envie una salutació vibrant de commoció,

Abelard Saragossà